La nostra intel·ligència potser és l'únic recurs per a fer front a les malalties infeccioses emergents, com la pandèmia provocada pel SARS-CoV-2.

Malgrat tots els assoliments aconseguits en tan curt termini de temps, és necessari subratllar que l'obtenció d'un fàrmac capaç d'inhibir alguna de les proteases del SARS-CoV-2, o de qualsevol altre agent patogen, és un procés llarg i complex que exigeix la participació de diferents branques de la ciència.

Cada període històric ha tingut el seu botxí epidèmic, i gairebé sempre han estat els canvis ecològics entre les comunitats humanes i l’entorn els que han provocat canvis en la patogenicitat i en les malalties epidèmiques.

Des de Mètode hem intentat divulgar una visió de la pandèmia tan ajustada als fets científics com és possible, tant des del nostre web com en l’especial que obre aquest número, amb nombroses contribucions d’especialistes del nostre país i de l’estranger.

En el cas de la pandèmia de COVID-19, tornen a estar presents molts factors que han marcat el recorregut de les malalties emergents en els darrers cinquanta anys. Un temps en què el control i la prevenció de totes aquestes patologies hauria d'haver estat un dels objectius prioritaris de l’acció sanitària internacional.

El catedràtic de Parasitologia de la Universitat de València ha estat l’encarregat d’obrir el curs 2017-2018 d'aquesta institució amb una lliçó magistral dedicada a les «Malalties infeccioses, la història de la humanitat i els actuals canvis climàtic i global».