L’objectiu d’aquest article és aportar un punt de vista més crític sobre el pensament i l’obra de Ramon Llull i el seu impacte en el món actual, en particular pel que fa a la ciència i la lògica.
La Facultat de Ciències Matemàtiques de la Universitat de València va acollir la presentació del nou número de Mètode. Estudiants, professorat i alguna persona encuriosida es van aplegar al Saló de Graus de la facultat.
Enfront de la visió heroica i personal de la història de la ciència i la tecnologia, aquest relat de les desxifradores de codis de Bletchley Park demostra que l’evolució de la ciència i la societat és sempre un treball col·lectiu.
El nou número de Mètode, Els problemes del mil·lenni, ha estat coordinat pel matemàtic Sergio Segura de León i pretén aprofundir en els reptes encara per resoldre que enfronten les matemàtiques
«En un moment en què les ciències no són compartiments estancs, la matemàtica s’ha convertit en l’argamassa i l’embolcall dels avenços científics»
Parlem amb Clara Grima, matemàtica i autora del blog Mati y sus mateaventuras, sobre el poder dels números i la seua divulgació.
Un museu és una forma de coneixement en si mateix, com ho és la ciència o l’art. Comparem aquestes tres formes de coneixement entre si.
La hipòtesi de Riemann és una afirmació, no demostrada, que fa referència als zeros de la funció zeta de Riemann.
Matemàticament, el moviment d’un fluid es descriu mitjançant les anomenades equacions de Navier-Stokes. En l’esperit de la mecànica newtoniana, aquestes equacions haurien de determinar el moviment futur del fluid a partir del seu estat inicial.
L’objectiu d’aquest article és mostrar alguns precedents de reptes que també han estat estímuls per a demostrar resultats interessants. Amb aquesta excusa, mostrem tres moments de la història de la matemàtica que han estat importants per a desenvolupar noves línies de recerca.
