Pere Estupinyà

Entrevista a Pere Estupinyà

Comunicador científic, escriptor i speaker. Així es defineix Pere Estupinyà (Tortosa, 1974). Titulat en Química i Bioquímica, va començar a explicar allò que feia i allò que llegia primer als seus amics, i després en una emissora local de Tortosa i en un diari comarcal.

0
Antonio Marquina

Entrevista a Antonio Marquina

Marquina treballa en una bona mostra del que és el quasi inabastable nombre de disciplines i aplicacions basades en el càlcul matemàtic que avui dia inunden la nostra vida quotidiana.

0

D’Aristòtil a la teoria dels grafs

Ramon Llull (1232-1316) va ser un home de vida espiritual intensa que va concebre i promoure l’Art: una tècnica intel·lectual formalitzada, apta per a convertir els infidels, estimular la vida espiritual dels cristians i fonamentar totes les branques del saber.

0

La veritat absoluta existeix

La veritat absoluta i eterna existeix, però només en matemàtiques. El matemàtic és l’únic intel·lectual que fa servir l’absolut, l’etern i l’infinit amb tota normalitat.

0

Metre

Al segle XVIII, el metre i els seus múltiples i submúltiples decimals arraconaren l’engavanyador ús dels sistemes sexagesimals fins aleshores vigents.

0

Karl Weierstrass (1815-1897)

El 19 de febrer del 1897 moría el pare de l’anàlisi matemàtica. Si la seua aportació a la matemàtica és rellevant no és menys interessant el seu vessant humà.

0
James Clerk Maxwell

La unificació electromagnètica

James Clerk Maxwell va publicar amb trenta-tres anys les vint equa­cions generals del camp electromagnètic, que expressen i resumeixen les lleis experimentals de l'electromagnetisme, i proporcionen una base teòrica completa per al tractament dels fenòmens electromagnètics clàssics.

0

La falta de reproductibilitat de la investigació

Els autors se centren a explicar com funcionen els tests estadístics responsables de gran part de la falta de reproductibilitat dels estudis científics, cosa que afecta a la legitimació científica per aquesta falta de replicació dels resultats.

0

La teoria que no va morir mai

La regla de Bayes, una teoria senzilla del segle XVIII per a l’avaluació del coneixement, rebé tot de crítiques durant la major part del segle XX. Ara, l’ús de la regla està molt estès avui dia en l’àmbit de la computació i en moltes aplicacions més. La revolució bayesiana ha esdevingut un canvi de paradigma modern per a una era eminentment pragmàtica.

0

Malson a Euler Street

[caption id="attachment_57368" align="alignleft" width="320"] Fotografia de Francisco Martín Casalderrey/Revista SUMA[/caption] L’any 2012, possiblement com a part dels preparatius de l’Any Internacional de l’Estadística que es va celebrar el 2013, la Royal Statistical Society va fer la següent pregunta als membres del Parlament Britànic: «Si llances una

0