Al segle XVIII, el metre i els seus múltiples i submúltiples decimals arraconaren l’engavanyador ús dels sistemes sexagesimals fins aleshores vigents.
El 19 de febrer del 1897 moría el pare de l’anàlisi matemàtica. Si la seua aportació a la matemàtica és rellevant no és menys interessant el seu vessant humà.
James Clerk Maxwell va publicar amb trenta-tres anys les vint equacions generals del camp electromagnètic, que expressen i resumeixen les lleis experimentals de l'electromagnetisme, i proporcionen una base teòrica completa per al tractament dels fenòmens electromagnètics clàssics.
Els autors se centren a explicar com funcionen els tests estadístics responsables de gran part de la falta de reproductibilitat dels estudis científics, cosa que afecta a la legitimació científica per aquesta falta de replicació dels resultats.
La regla de Bayes, una teoria senzilla del segle XVIII per a l’avaluació del coneixement, rebé tot de crítiques durant la major part del segle XX. Ara, l’ús de la regla està molt estès avui dia en l’àmbit de la computació i en moltes aplicacions més. La revolució bayesiana ha esdevingut un canvi de paradigma modern per a una era eminentment pragmàtica.
[caption id="attachment_57368" align="alignleft" width="320"] Fotografia de Francisco Martín Casalderrey/Revista SUMA[/caption] L’any 2012, possiblement com a part dels preparatius de l’Any Internacional de l’Estadística que es va celebrar el 2013, la Royal Statistical Society va fer la següent pregunta als membres del Parlament Britànic: «Si llances una
Qualsevol obra té tres grans protagonistes: el seu(s) creador(es), l’obra en si mateix i la seva audiència, i per això convé definir almenys quatre magnituds.
Molt abans que els sudokus ens fessin creure a tots plegats que érem uns cracks del càlcul mental, els quioscos i les llibreries anaven plens de publicacions orientades a posar a prova el nostre enginy matemàtic, en tota la seva extensió. Aquestes revistes i llibrets,
Les matemàtiques són el llenguatge de la naturalesa, per això no es estrany trobar matemàtics aficionats a la poesia, o al revés. Aquesta breu antologia fa un repàs dels més representatius.
La música i les matemàtiques mantenen una profunda relació des de que a l'antiga Grècia s'establiren els principis unificadors. Algunes de les aplicacions matemàtiques que han enriquit la música al segle XX són els fractals, el sistema de Schillinguer o la música de Xenakis.
