Abans que els sudokus, ens féren creure a tots que érem uns cracks del càlcul mental. Els quioscos i llibreries estaven plens de divertiments matemàtics.

Les matemàtiques són el llenguatge de la naturalesa, per això no es estrany trobar matemàtics aficionats a la poesia, o al revés. Aquesta breu antologia fa un repàs dels més representatius.

La música i les matemàtiques mantenen una profunda relació des de que a l'antiga Grècia s'establiren els principis unificadors. Algunes de les aplicacions matemàtiques que han enriquit la música al segle XX són els fractals, el sistema de Schillinguer o la música de Xenakis.

L'arquitectura es troba molt vinculada a les superfícies geomètriques, que es sostenen en les matemàtiques. Recorregut d'allò més clàssic (com la Sagrada Família, construida amb estructures paraboloides hiperbòliques) al més novedós: superfícies geomètriques dissenyades per ordinador (museu Guggenheim de Bilbao).

[caption id="attachment_7375" align="alignleft" width="197"] Col·lecció «Los científicos y sus descubrimientos». / Siglo Veintiuno de España Editores.[/caption] [caption id="attachment_7376" align="alignleft" width="195"] Col·lecció «Los científicos y sus descubrimientos». / Siglo Veintiuno de España Editores.[/caption] Diuen les enquestes que les revistes de contingut científic són les que susciten més interès

Segons Sydney Brenner, la ciència progressa a força de tècniques, descobriments i idees, probablement en aquest ordre. En l’era de la seqüenciació a gran escala, la biologia de sistemes i altres fonts desmesurades de dades, aquesta afirmació és més que una crítica a la recerca sense reflexió: és una descripció del que és la ciència normal.

Com han sobreviscut els escacs durant tants segles? Quanta història i llibres escrits! Els escacs són una mescla de joc, anàlisi, memòria, càlcul i intel·ligència en què també tenen cabuda la bellesa, el romanticisme, la geometria i la psicologia, entre altres qualitats. L’evolució del maquinari

[caption id="attachment_2915" align="alignleft" width="189"] El reto de Fermat. Ángel del Río Mateos. Nivola Libros Ediciones. Tres Cantos, 2005. 168 pàgines.[/caption] «No es pot dividir un cub en dos cubs, ni una potència quarta en dues potències quartes ni, en general, cap potència superior a la segona

[caption id="attachment_5049" align="alignleft" width="200"] Il silenzio delle sirene. La matematica greca antica / Fabio Acerbi / Carocci. Roma, 2010. 446 pàgines.[/caption] Gairebé durant tot el segle xx, la historiografia de la matemàtica grega, especialment l’anglosaxona, va fer emmudir els textos matemàtics grecs, obsedida com estava pel

[caption id="attachment_1976" align="alignleft" width="190"] La política de los grandes números. Historia de la razón estadística.Alain Desrosières.Editorial Melusina. Barcelona, 2004. 415 pàgines.[/caption] Com s’especifica en el subtítol, es tracta d’un llibre sobre la història de l’estadística publicat el 1993, i reeditat el 2000 amb correccions en alguns