Entrevistem el director del Laboratori Europeu de Física de Partícules (CERN), Luciano Maiani, qui reflexiona sobre l'activitat que desenvolupa aquest organisme, el medi ambient, la biologia i la divulgació científica, entre altres.
«Això té molta química, si jo fóra tu no m’ho menjava.» «Ves amb compte, que això no és natural, no n’abuses.» «No t’has fixat que aquest riu està contaminat? Deu d’anar carregat de compostos químics.» Quantes vegades haurem sentit aquests comentaris en relació a certs productes químics? Centenars.
Crec que dec ser dels pocs que han llegit aquest llibre abans d’haver vist el vídeo del qual naix: The Story of Stuff. En ambdós casos la història és la mateixa: se’ns mostra l’inquietant cicle vital de les coses que tots els dies emprem sense fer la més mínima reflexió per saber d’on vénen i on aniran: electrodomèstics, cosmètics, envasos de tot tipus, telèfons, etc.
A Espanya, els únics programes consagrats a la informació sobre el medi ambient els trobem en les graelles televisives dels canals públics, tant d’àmbit nacional com autonòmic.
[caption id="attachment_2879" align="alignleft" width="200"] Biografia del món. De l’origen de la vida al col·lapse ecològic. Jaume Terradas. Columna. Barcelona, 2006. 499 pàgines.[/caption] És possible, en menys de 500 pàgines, resseguir la història absoluta del món, des del gran esclat fins la crisi ecològica planetària actual? Aquesta
Vaig coincidir recentment amb David Livingstone, professor d’Història Intel·lectual i Geografia a la Queen’s University de Belfast, en un simposi celebrat a la Universitat de Bergen on es discutien, entre altres assumptes, les formes de coneixement en les ciències biomèdiques. Livingstone és un reconegut especialista
La ciència és filla d'un mètode que mesura i compara. Els avaluadors ambientals, de moment, no disposen de termòmetres. Posen la mà al front de la criatura empiocada i arrufen el nas.
El periodisme mediambiental ha estat clau per a promoure el respecte a la natura en la societat. Però sectors reaccionaris de la societat també l’estan utilitzant com a eina per a confondre el públic.
La tasca fonamental de l’Agència Europea de Medi Ambient és «vigilar» el medi ambient a Europa. Com comunicar a una audiència potencial que supera els 500 milions el resultat d’aquesta feina?
En el camp de la comunicació científica, els temes ambientals han assolit un gran protagonisme en les dues últimes dècades i han creat un nou marc per a divulgar en diversos formats.