Està bé aprendre com funciona el món a través de la ciència i, si a més aconseguim que el coneixement tingui una aplicació pràctica, el premi és doble.
Conversem sobre ribosomes, bacteris i fàrmacs amb la premi Nobel de Química de 2009
Existeixen nombroses causes que poden produir l'enrogiment ocular, i moltes d'elles no revesteixen gravetat. Ho explica Begoña Domenech Amigot, professora del Departament d'Òptica, Farmacologia i Anatomia de la Universitat d'Alacant.
La forma en què el cinema ha representat les infermeres ha variat al llarg del temps: des de la mateixa vestimenta a les relacions amb els pacients i la resta de personal sanitari.
L’estetoscopi va inaugurar una medicina que buscava les alteracions anatomopatològiques, a més de ser el primer bisturí clínic que permet endinsar-se dins el cos humà sense la dissecció o l’autòpsia.
«Totes les substàncies són verins; no existeix cap que no ho sigui. La dosi diferencia un verí d’una medicina», escriu Paracels. Un verí és qualsevol substància tòxica que provoca malaltia, lesions o la mort en un ésser viu que ha estat en contacte amb ella. Un verí que prové o és sintetitzat per un microorganisme rep el nom de toxina. Se sap que els microorganismes sintetitzen toxines per adquirir aliment, defensar-se contra la predació, o envair hostes potencials.
En «Ramón y Cajal» Salvador Macip presenta una semblança original i suggeridora que, a més d’explicar-nos per què Ramón y Cajal és el científic més important de la història d’Espanya, ens demostra que, més d’un segle després, la investigació científica espanyola continua patint dels mateixos problemes que el premi Nobel ja va denunciar.
La pseudociència (falsa ciència) i la ciència basada en estudis defectuosos i esbiaixats (mala ciència) produeixen coneixement fals o incert, sense proves o amb evidències de baixa qualitat. Ambdues representen un risc per a la salut.
Només una malaltia ha estat eradicada del planeta gràcies a les vacunes: la verola o pigota, per a la qual ja no es necessita vacunació. N’hi ha d’altres a punt d’eradicar-se, però per a aconseguir-ho hem de continuar lluitant.
L'exposició «Frankenstein o el modern Prometeu: Diàlegs entre ciència i literatura» presenta com ambdues disciplines s'han complementat al llarg dels anys a través de l'anàlisi dels debats científics que es plantegen en de l'obra de Mary W. Shelley.