Les propietats peculiars de la magrana van generar metàfores i al·legories que van evolucionar amb patrons culturals propis en camps tan diversos com la literatura, la pintura, l'escultura i la llengua.

Sempre que les societats pateixen un daltabaix, la literatura se n’ha fet ressò. Açò ha ocorregut amb epidèmies com la pesta negra.

És útil parlar d'onades en la pandèmia de COVID-19 o potser altres metàfores, com la l'incendi forestal, poden ser més apropiades?

Les primeres crítiques a la retòrica de la COVID-19 adverteixen sobre l’ús de metàfores bèl·liques que poden acostar-nos a un sentiment autoritari i nacionalista, evocant la xenofòbia i el racisme.

Biologia sintètica és un terme que desperta expectatives, però no és menys cert que també provoca inquietud. Per a tractar les seues facetes ètiques, ambientals i socials es fa necessària la integració de tots els actors en un debat comú.

Durant una època dominada pel pensament positivista les metàfores semblaven incompatibles amb la ciència, si més no per a les manifestacions del discurs científic que es consideraven més típiques.

Parlem amb l'expert en comunicació visual de les metàfores com a punt clau del llenguatge humà, així com del món de la recerca acadèmica.

Un museu és una forma de coneixement en si mateix, com ho és la ciència o l’art. Comparem aquestes tres formes de coneixement entre si.

Entrevista a Maurizio Gotti, lingüista de la Universitat de Bèrgam (Itàlia) i investigador en discurs especialitzat.

El lingüista americà George Lakoff (Nova Jersey, 1941), eminent professor -Richard i Rhoda de Ciència Cognitiva de la Universitat de Califòrnia a Berkeley, comenta amb Mètode la seua trajectòria com a investigador en lingüística cognitiva.