Anàlisi de la relació històrica dels humans amb els virus per a entendre les reaccions a la pandèmia actual.

El darrer brot de listèria va posar d’actualitat una malaltia que habitualment no ocupa grans espais en els mitjans de comunicació, però que actua contínuament i afecta moltes persones, i causa fins i tot la mort en alguns dels casos. Aquests bacteris poden esdevenir, per tant, «assassins innocents».

Els miasmes –un nom espantable que amagava un desconeixement sòlid– eren els suposats vapors portadors de partícules de «matèria corrompuda» que causaven les malalties infeccioses. Hi creia tothom fins que es va reconèixer el paper dels microbis.

Els avenços tecnològics, com ara els telescopis i els microscopis, ens han permès engrandir el nostre món, cap amunt i cap abaix. Els microbis són un exemple de les dues escales, les petites i les grans.

Sense nitrogen no existiria la vida; aquest element ha estat un dels factors que més ha limitat el creixement de la població humana.

Quan es parla de la revolució neolítica, sempre es menciona la domesticació de les plantes i la dels animals, però hi va haver una tercera: la dels microbis.

«Planet of microbes» és un bestiari microbià fantàsticament escrit que combina amb gran mestratge les descripcions tècniques amb les històries humanes.

Si fins ara vèiem només els microbis com a enemics, amb Yo contengo multitudes Ed Yong vol que passem a considerar-los aliats.

El foc de Sant Antoni és en realitat una intoxicació deguda a la ingestió de pa de sègol, el pa dels pobres. Aquesta síndrome és una malaltia que avui coneixem com a «ergotisme». I per què aquest nom?

L’estratègia més prometedora és l’ús de bacteris modificats genèticament que expressin un gen terapèutic específic. Però, tot i que s’han observat resultats positius en aquest tipus de teràpia in vivo amb animals de laboratori, per a usar-la en el tractament dels càncers humans són necessàries més proves.