La nova entrada a Els Blogs de Mètode aborda la tasca investigadora de Joseph Lister, qui va aconseguir amb el control de les infeccions quirúrgiques una de les fites més importants de la història de la medicina.
Encara coneixem pocs casos d’espècies bacterianes gegants, potser a conseqüència del poc temps dedicat a estudiar-les. Però, segurament el gegantisme bacterià no és tan inusual com creiem.
Anàlisi de la relació històrica dels humans amb els virus per a entendre les reaccions a la pandèmia actual.
El darrer brot de listèria va posar d’actualitat una malaltia que habitualment no ocupa grans espais en els mitjans de comunicació, però que actua contínuament i afecta moltes persones, i causa fins i tot la mort en alguns dels casos. Aquests bacteris poden esdevenir, per tant, «assassins innocents».
Els miasmes –un nom espantable que amagava un desconeixement sòlid– eren els suposats vapors portadors de partícules de «matèria corrompuda» que causaven les malalties infeccioses. Hi creia tothom fins que es va reconèixer el paper dels microbis.
Els avenços tecnològics, com ara els telescopis i els microscopis, ens han permès engrandir el nostre món, cap amunt i cap abaix. Els microbis són un exemple de les dues escales, les petites i les grans.
Sense nitrogen no existiria la vida; aquest element ha estat un dels factors que més ha limitat el creixement de la població humana.
Quan es parla de la revolució neolítica, sempre es menciona la domesticació de les plantes i la dels animals, però hi va haver una tercera: la dels microbis.
«Planet of microbes» és un bestiari microbià fantàsticament escrit que combina amb gran mestratge les descripcions tècniques amb les històries humanes.
Si fins ara vèiem només els microbis com a enemics, amb Yo contengo multitudes Ed Yong vol que passem a considerar-los aliats.