Alguns mamífers experimenten una sensació de picor i coentor en tastar fruits amb capsaïcina. Aquesta mutació ha persistit amb l'evolució dels mamífers.

L’entusiasme de Simonetta Gribaldo cap als arqueus és evident. No en va els ha dedicat gairebé tota la seua trajectòria científica, cosa que no va ser fàcil. Però dins del món de la microbiologia, l’estudi dels arqueus ha estat de baixa prioritat fins fa ben poc.

Les noves eines biotecnològiques, com ara l’edició gènica o la biologia sintètica, ajudaran a incrementar la producció agrícola de manera sostenible.

Els miasmes –un nom espantable que amagava un desconeixement sòlid– eren els suposats vapors portadors de partícules de «matèria corrompuda» que causaven les malalties infeccioses. Hi creia tothom fins que es va reconèixer el paper dels microbis.

Els avenços tecnològics, com ara els telescopis i els microscopis, ens han permès engrandir el nostre món, cap amunt i cap abaix. Els microbis són un exemple de les dues escales, les petites i les grans.

Si fins ara vèiem només els microbis com a enemics, amb Yo contengo multitudes Ed Yong vol que passem a considerar-los aliats.

Les plantes poden reproduir fallides en el creixement d’algunes cèl·lules, que provoquen la formació de masses cel·lulars que es podrien considerar càncers. No obstant això, hi ha diferències amb el càncer més conegut, l’animal.

Al centre de l’Antàrtida, sota l’estació russa Vostok (l’“est”, en rus), a prop del Pol Sud, hi ha un llac enorme, de forma allargada, de prop de 14.000 quilòmetres quadrats d’extensió (un 30 % més que la província de València). Però no es veu; està ocult

Esperanza Garay és la directora del que ella considera un servei per a la societat. Des de març de 2004 dirigeix la Col·lecció Espanyola de Cultius Tipus (CECT), l’única col·lecció oficial i pública de bacteris, fongs filamentosos i llevats que hi ha a Espanya.

«En general, totes les col·leccions de cultius tipus naixien perquè algú s’encarregava de mantenir una sèrie de microorganismes. Sempre hi havia algun professor que hi dedicava el seu temps. Si el professor es traslladava, normalment la col·lecció ho feia amb ell, llevat que aquesta pertanyera a alguna institució.»