Encara coneixem pocs casos d’espècies bacterianes gegants, potser a conseqüència del poc temps dedicat a estudiar-les. Però, segurament el gegantisme bacterià no és tan inusual com creiem.

La pandèmia de la covid-19 va alterar les rutines d’infecció d’altres malalties respiratòries i, en alguns casos, ens ha fet més vulnerables. El mètode ancestral d’immunització dels temps prevacunals és, precisament, la infecció.

La microbiota humana és el conjunt de microorganismes que habiten les superfícies externes i internes del nostre cos

Aquesta setmana la pipeta s'inspira en l'article «Microplàstics» de Ramon Folch publicat en Mètode.

La microbiota, parlant en termes generals, significa «comunitat microbiana». És una població de microorganismes que viuen en un ambient molt concret. Respon Àngela Vidal, investigadora del grup de Biotecnologia i Biologia sintètica a l’I²SysBio.

Alguns mamífers experimenten una sensació de picor i coentor en tastar fruits amb capsaïcina. Aquesta mutació ha persistit amb l'evolució dels mamífers.

L’entusiasme de Simonetta Gribaldo cap als arqueus és evident. No en va els ha dedicat gairebé tota la seua trajectòria científica, cosa que no va ser fàcil. Però dins del món de la microbiologia, l’estudi dels arqueus ha estat de baixa prioritat fins fa ben poc.

Les noves eines biotecnològiques, com ara l’edició gènica o la biologia sintètica, ajudaran a incrementar la producció agrícola de manera sostenible.

Els miasmes –un nom espantable que amagava un desconeixement sòlid– eren els suposats vapors portadors de partícules de «matèria corrompuda» que causaven les malalties infeccioses. Hi creia tothom fins que es va reconèixer el paper dels microbis.

Els avenços tecnològics, com ara els telescopis i els microscopis, ens han permès engrandir el nostre món, cap amunt i cap abaix. Els microbis són un exemple de les dues escales, les petites i les grans.