Sembla que el temor a la mort no és únic a la nostra espècie. Les respostes d'alguns animals davant la mort podrien estar associades a emocions semblants a les que ens envaeixen quan soterrem els nostres.

La pandèmia de COVID-19 ha posat en estat d'alarma algunes millores en matèria d'igualtat de gènere arreu del món.

Durant el segle XX, hem quasi duplicat l’esperança de vida, d’uns 45 anys a 80 i escaig i, per això, hem hagut d’enfrontar-nos a la vellesa o els problemes cardiovasculars.

Es compleix el centenari d'una pandèmia que, entre 1918 i 1919, va deixar més morts que el conflicte de la Primera Guerra Mundial.

La literatura ha reflectit diverses formes d'abordar el concepte de mort, des de les expressions de dolor personal fins a les mostres culturals.

L'article tracta de la vida festiva lligada als ritus de transició que serveixen per a sancionar els canvis d'estatus social basats en l'edat i el gènere. Es tracta, doncs, de rituals lligats al cicle vital, com el baptisme, la primera comunió, el matrimoni o la mort, accions simbòliques enllaçades amb un cicle biològic radicalment culturitzat i que es produeixen en contextos inequívocament festius.

«Ha arribat el moment de passar pàgina de les malalties infeccioses. Pràcticament hem eliminat la infecció als Estats Units.» Aquestes paraules tan optimistes van ser adreçades el 1966 a l’Assemblea de les Nacions Unides pel surgeon general (equivalent a ministre de Sanitat) dels EUA, William H. Stewart.

Eradicating viral diseases.Historic origins of a great challenge to science and health. It is possible that the war against viruses is a lost battle. Despite this, one of the battles that has been won against some viral illnesses, like verola, is to be found in the form of effective prophylactic vaccines.

Recorrem una de les pandèmies més importants que ha patit el nostre país al llarg de la seua història: la pandèmia de grip del 1918.