Recuperem l'entrevista realitzada a Jim Bennet l'any 2000 amb motiu del pròxim número 100 de la revista Mètode.

El recinte, ubicat al campus de Burjassot, alberga exemplars zoològics, geològics i paleontològics provinents de les 32 col·leccions científiques de la institució.

L’any 1999 preparava els continguts del nou museu de la ciència a Barcelona, que el 2004 obriria amb el nom de CosmoCaixa. Cercava peces amb què explicar suculentes històries de ciència mitjançant una genuïna museologia científica.

Jesús I. Català continua amb la sèrie d'articles en celebració dels 25 anys de Mètode i recupera el monogràfic Col·leccions de la memòria, publicat en primavera de l'any 2000.

Un museu és una forma de coneixement en si mateix, com ho és la ciència o l’art. Comparem aquestes tres formes de coneixement entre si.

L’equip d’Helena Bonet observa que el cinema i el còmic tenen una sèrie de plantejaments similars a l’hora de narrar la prehistòria, amb alguns tòpics que han perdurat en l’ideari col·lectiu.

La periodista Carme Puche comparteix una de les moltes converses que ha mantingut amb el seu pare Carles Puche, il·lustrador científic, sobre la importància de dibuixar la ciència.

El model interactiu Al llarg de l'últim quart del segle xx van anar apareixent a Espanya els museus de ciència interactius. Els science centres van sorgir en un context de guerra freda i d'importants canvis socioculturals. És sabut que la «cursa espacial», i en concret el

[caption id="attachment_2629" align="alignleft" width="250"] Foto: Jorge Wagensberg[/caption] Aprenem més dels encerts o dels errors? Un ens viu aprèn d’un error només si sobreviu a la seva idea. O bé: els depredadors aprenen més aviat dels seus errors, les preses més aviat dels seus encerts. L’error erosiona

Entrevista amb Jim Bennet, una referència en el camp de la museologia de la ciència i director del Museu d'Història de la Ciència d'Oxford.