En els tres primers lliuraments d’aquesta secció hem vist com es podien anar fotografiant objectes cada vegada més petits… fins que al darrer es feia una foto a mesura real (ràtio=1). Ara continuem augmentant l’aproximació, de manera que s’arriba a una R=3.6. Així es poden

Les limitacions de la vista humana son elevades, però, i les dels ocells? Aquestos utilitzen els reflexos ultraviolats, fins i tot per a comunicar-se.

No cal dir-ho, el gènere de les guies senderistes de les nostres comarques està fortament consolidat i cada dia es mostra més vigorós. A aquesta gran tradició amb pedigrí, que faríem arrancar potser en Cavanilles, s’ha d’afegir la fornada d’apassionats trescadors de les nostres muntanyes...

La principal singularitat d’aquesta obra –la senya d’identitat– rau en el seu caràcter exhaustiu: és l’única que tracta profundament totes les espècies a escala mundial. Ho farà en vuit volums: carnívors, ungulats, primats, mamífers marins, marsupials, rose-gadors, insectívors i ratpenats.

Al setembre de 2011 es va celebrar en Ciutat del Cap, Sud-àfrica, el sisè Congrés Mundial de Centres de Ciència. Uns pocs participants vam tenir el privilegi de visitar, durant quatre dies, el parc de Welgevonden (en afrikaner: "Bé trobat").

A les vores de torrents i rierols, a les fronteres fresques i assolellades dels boscos, o als límits dels camps de cultiu, dominen les bardisses espinoses. Unes eficaces dissuasores pel pas dels humans i els herbívors domesticats, que no poden travessar-les impunement sense deixar-s’hi bocins de roba o de pell.

Quan en la primavera de 1967 Joan Manuel Serrat va saltar a les llistes d'èxits amb Cançó de matinada, a més de la novetat de veure un tema en català als primers llocs dels hit-parade, la composició aportava un ingredient, que si no totalment innovador, almenys sí que era poc freqüent en la música pop de l'època: la crida naturalista ara com a protagonista destacat del cançoner popular.

A Espanya, els únics programes consagrats a la informació sobre el medi ambient els trobem en les graelles televisives dels canals públics, tant d’àmbit nacional com autonòmic.

Els organismes vius no porten una etiqueta dient el seu nom i grup, com els veiem en els museus. Mai podem estar segurs que un nou descobriment no ens obligui a canviar l'etiqueta de la vitrina.

[caption id="attachment_5147" align="alignleft" width="200"] Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears. Inclou també Catalunya del Nord, Franja de Ponent i Andorra, per J. Estrada, F. Jutglar i T. Llobet, publicat per Lynx (Bellaterra, 2010, 286 pàgines).[/caption] No deixa de ser sorprenent que, ben entrat el segle