Empatia avies

Empatia

Un estudi recent de Proceedings of the Royal Society B suggereix que l'empatia emocional és un component clau en la relació entre àvies i els seus nets i netes.

0
Trencaclosques neuronal

Trencaclosques

El trencaclosques del cervell és el protagonista de la vinyeta de Ferran Martín.

0

«¿Cómo aprendemos?», d’Héctor Ruiz Martín

En el llibre apareixen idees molt interessants per a l’aprenentatge, com ara que amb la repetició no hi ha prou per a memoritzar. Cal comprendre, relacionant amb els coneixements previs, i evocar.

0

«El cerebro en su laberinto», de María José Mas Salguero

Què entenem per un cervell normal? O millor encara, com és un cervell que es troba dins de la mitjana? Aquestes són les preguntes que planteja la Dra. María José Mas.

0
aprenentatge

Per què durant la infància es té més capacitat d’aprenentatge que durant l’etapa adulta?

Tot el que aprenem queda guardat en el cervell amb connexions entre les neurones, el que es coneix com a «plasticitat neuronal». Aquesta plasticitat és màxima en la infantesa i a poc a poc va disminuint amb l’edat.

0

Cervells masculins i femenins. Mite o realitat?

Els cervells no poden ser agrupats en dues categories excloents: masculins i femenins. Avui dia, la realitat és una altra.

0
Dormir

Tractament preventiu per a la catàstrofe

Les narracions preparen la nostra ment per a qualsevol cosa o catàstrofe que puga vindre. Els somnis mentre dormim també constitueixen una mena d'entrenament per a la vigília.

0
neurociència i educació

Es pot aplicar la neurociència a l’educació?

Es pot estudiar l’aplicació de la neurociència a l’educació mantenint tots els ets i uts del mètode científic utilitzat en neurociència? O encara més bàsic, es pot aplicar la neurociència a l’educació?

0
cordons sabates

Com lligar-se les sabates

Imagine que ha de descriure, amb un text escrit i de manera detallada, els moviments que realitza amb les seues mans en lligar-se els cordons de les sabates. Prove si més no a imaginar-ho, però sense moure físicament les mans.

0
portada cerebro

«El cerebro moral», de Patricia S. Churchland

La moralitat es defineix com «el conjunt de costums i normes que es consideren bones per a dirigir o jutjar el comportament de les persones en una comunitat», però alguna vegada ens hem parat a pensar si la biologia ha representat un paper clau en l’establiment d’aquests valors morals en la nostra societat?

0