Revisem les darreres aportacions de les teories de la cognició corporitzada, que ens acosten a una nova visió de la cognició humana.
El cervell dels humans moderns és el resultat de l’evolució d’un pla de construcció (Bauplan) que comença a dissenyar-se fa 500 milions d’anys.
La desaparició d’Oliver Sacks, el 30 d’agost del 2015, va tancar una època. El seu adéu definitiu es va viure com la pèrdua d’una figura major, l’estroncament d’una veu d’immensa penetració i influència en el món d’avui.
Vells estereotips amb arguments nous. Així és com defineix la professora Cordelia Fine el «neurosexisme», un terme que fa referència a l’ús de la neurociència per a justificar els rols de gènere tradicionals. Un rols que no inclouen l’estereotip de la dona científica. Potser açò
«Neurociencia para Julia» és, a més d'un llibre sobre neurociència, és una subtil invitació al pensament crític i a l’escepticisme.
[caption id="attachment_10059" align="alignleft" width="183"] Diccionari de neurociència / Diversos autors / Termcat. Barcelona, 2011. 432 pàgines.[/caption] El març d'aquest any es presentà a Barcelona el Diccionari de neurociència, publicat pel Centre de Terminologia Termcat, en col·laboració amb la Xarxa Vives d'Universitats, amb el suport del Departament
A pesar dels grans esforços dels investigadors per saber com funciona el nostre cervell, encara sembla que estiguem fent els primers passos. Aquest segle va començar en acabar la denominada «dècada del cervell», època que en finalitzar ens va deixar més preguntes que respostes. Aquest
El creixent desenvolupament aconseguit per les tècniques de neuroimatge funcional ha representat un gran avenç en l'estudi de les bases neurals del funcionament cognitiu. En aquest sentit, aquestes potents tècniques estan ajudant a donar resposta a preguntes com ara on i quan ocorren certs processos al cervell. No obstant això, és un bon disseny experimental, que permeta interpretar els resultats que aporten aquestes tècniques a la llum de contrastats models teòrics, allò que ens dóna peu a respondre a la més important de les preguntes: com es produeix la conducta?
En les darreres dues dècades els avenços de la neurociència han estat espectaculars i cada vegada som més a prop d'entendre el llenguatge del nostre cervell. Això és així gràcies als avenços tècnics i metodològics, però sobretot a nous enfocaments en els dissenys experimentals. Els avenços en el coneixement sobre el funcionament bàsic del cervell estan guiant el desenvolupament d'eines terapèutiques cada vegada més sofisticades per curar o almenys alleujar els símptomes de malalties neurològiques i trastorns psiquiàtrics. No obstant això, aquests avenços no estan exempts de riscos i comporten dilemes ètics als quals la societat ha de donar resposta.
L'any 2012 ha estat declarat a Espanya Any de la Neurociència, un camp que ha viscut grans avenços en les darreres dues dècades. Amb aquest dossier, Mètode vol contribuir a aquesta celebració, amb tres articles que ens presenten diferents perspectives d’aquesta disciplina i ens ajuden