L’escalfament global alimenta luxuriosament els desitjos i propostes dels qui veuen, com en un miratge, l’energia nuclear com una possible solució.

La Comissió Europea ha qualificat recentment l'energia nuclear i el gas natural com a inversions verdes. Un grup d'especialistes analitza aquesta notícia.

La Comissió Europea ha reconegut aquesta setmana l'energia nuclear com a "energia verda", juntament amb el gas.

L'aniversari de l'accident de la central nuclear de Fukushima centra la vinyeta de Ferran Martín.

Aquests dies es compleix el desé aniversari de la catàstrofe de Fukushima. Després del terratrémol i el tsunami, la ciutadania va utilitzar diversos instruments per a mesurar els nivells de radiació.

Lluny de ser un ecosistema fantasma, i contra tot pronòstic, la vida s'ha obert pas a Txernòbil després del gran desastre nuclear. Ens ho explica Germán Orizaola en aquesta entrevista.

La matinada del 26 d’abril de 1986 els operadors de la central nuclear de Txernòbil es disposaven a comprovar la seguretat del reactor.

L’univers en la seua totalitat està dominat, per un costat, per la gravetat i, per un altre, per les partícules d’interacció dèbil. La identitat de la matèria fosca continua sent un misteri de l’univers sense resoldre. Mentrestant, els neutrins han madurat de la seua condició de partícules fantasma a ser missatgers visibles d’alguns dels fenòmens astrofísics més intrigants.

RESUM En els inicis de l’era atòmica, l’Espanya franquista va impulsar un costós programa de recerca, desenvolupament i explotació de l’energia nuclear. Científics, militars i alts càrrecs de l’Administració es mobilitzaren per materialitzar un somni tecnocientífic d’abast internacional. La modernitat de les ciències nuclears contrasta amb

Una ciutat on no hi ha res. On l'absència de persones, activitat i vida són les protagonistes. El record i les runes del que va ser una civilització són pràcticament l'única cosa que queda de Txernòbil.