Una ciutat on no hi ha res. On l'absència de persones, activitat i vida són les protagonistes. El record i les runes del que va ser una civilització són pràcticament l'única cosa que queda de Txernòbil.
Caterina Biscari dirigeix una de les institucions científiques més importants d’Espanya i Europa, el sincrotró ALBA, el primer accelerador de partícules del sud-oest del Vell Continent.
Entrevistem el director del Laboratori Europeu de Física de Partícules (CERN), Luciano Maiani, qui reflexiona sobre l'activitat que desenvolupa aquest organisme, el medi ambient, la biologia i la divulgació científica, entre altres.
Vicent Martínez Sancho (Simat de la Valldigna, 1943) ha exercit com a professor de Física a la Universitat de València durant més de quaranta anys, adscrit al departament de Física Teòrica. Tot i destacar per escriure la primera obra en català per a l'estudi de
S’ha parlat molt poc en la premsa espanyola de les conseqüències d’un greu accident nuclear per a l’entorn natural. L’argument que més es va repetir fou el de les alternatives energètiques.
Segons el diccionari Alcover-Moll, la por és un «torbament de l’ànim davant un perill real o imaginari». La por que susciten en certs sectors de la societat paraules com nuclear o radiacions és sempre deguda a un perill real?
Considerat com el pare de l’òptica quàntica, fet que li va valer el Premi Nobel de Física l’any 2005, Roy J. Glauber ha tingut una llarga i fructífera carrera.