A principis del segle XX, va començar a sorgir la idea d’un «cinema amb olors». Malgrat els nombrosos intents de portar els olors a les pel·lícules, aquests no van acabar de funcionar  perquè la mida de les sales provocava que les olors es perderen o no donaren efecte al moment desitjat.

L’olfacte és el menys estudiat de tots els sentits i estem encara lluny de conèixer les implicacions funcionals d’aquesta enorme variabilitat genètica, però podem afirmar que no hi ha dos nassos iguals.

Hi ha molts factors que intervenen en la nostra percepció dels aliments. En el cas del vi, primer tenim el color.

Els sentits del gust i de l’olfacte són instruments que contribueixen a modular la gana, en tant que des d’una perspectiva evolutiva, es pot conjecturar que la sensació de plaer alimentari va haver de sorgir de la necessitat de distingir en la variada oferta de la naturalesa els elements òptims i sans dels perjudicials i fins i tot verinosos.