El futur del que resta de l’horta de València és ben incert per la falta de protecció institucional davant l’especulació urbanística i de relleu generacional entre els llauradors. Un dels elements patrimonials millor preservats és la toponímia, a causa del caràcter arcaïtzant propi del llenguatge dels noms de lloc.
El paper de la pintura no ha estat el que s’hauria pogut esperar per conscienciar del valor del paisatge balear, i molts d’aquests espais no s’han salvat de l’impacte del turisme i la construcció.
La pulcritud dels nostres horts i conreus era de debò excepcional. A tot Europa, també a l’extrem Orient, mil·lennis d’agricultura esponerosa havien creat un imaginari rural ric, poblat de pagesos competents.
Com a continuació del tema iniciat el darrer número, en què vam definir i comentar de què anava la fotografia del paisatge, en el present descriurem les particularitats que té aquesta tècnica. Més que res perquè els qui la vulgueu practicar sapigueu tot el que heu de tenir en compte i «de quin mal heu de morir».
Amb el present lliurament s’inicia un nou gènere de la fotografia de natura. Al llarg d’aquesta secció hem anat tractant temes molt diversos: la fotografia macro, les emulsions, la caça fotogràfica... i en alguns s’ha aprofundit força, com ara el darrer: la qualitat de la imatge (set números), que s’ha disposat just abans del paisatge perquè nombrosos conceptes s’hi apliquen directament.
Al migdia de les terres valencianes, el litoral de la Marina, des de Dénia cap al sud, perfila una costa retallada on s'alternen cales pedregoses, illots rocosos i abruptes penya-segats, imponents façanes marines d'estimballs sobre aigües profundes. En aquest lluminós escenari de mar i muntanyes,
Escolta, bosquerol. Atura un punt el braç.No et pensis que sols troncs amb la destral abats. No veus brollar la sang i esvair-se les forces De les nimfes ocultes sota fermes escorces? Sacríleg criminal. Si es penja un malfactor Per un botí ben magre que no té cap valor, Quants
Augustin Berque (Rabat, 1942) investiga la relació profunda entre el territori i els seus habitants i, per extensió, entre la Terra i l'ésser humà.
La geografia valenciana ha estat poc treballada, fins i tot pels pintors valencians. Figures com Sorolla o Pinazo van focalitzar-se més en el costumisme que en els elements del nostre paisatge.
Carlos Pau fou un científic de gabinet i, sobretot, un incansable botànic de camp. Aquest article analitza l'element del paisatge a la seua obra des de diferents perspectives.