Sense cap mena de dubte, ens trobem en una etapa engrescadora per a la biologia evolutiva. La paleoproteòmica té el potencial per a explorar intervals de temps que eren del tot inaccessibles fins ara.

Una cosa és ser conscient del cicle astronòmic anual i una altra descobrir els mecanismes de la vida. No sabem amb certesa quina, però alguna cosa va passar en el que ara és Europa fa uns 40.000 anys.

A les mans tenim un llibre de divulgació científica de 589 pàgines, una síntesi extensa de l’evolució al planeta, inclosos els humans, apte per a qualsevol persona interessada en el tema amb un coneixement bàsic de la matèria.

David Reich reconstrueix  allò que es coneix de les poblacions i dels fluxos migratoris que es van anar estenent per tots els continents.

Quantes espècies humanes han existit? Què és a paleogenòmica? Per què ha suposat una revolució en els estudis sobre l’evolució humana? De què depén la conservació del DNA al llarg de la història? Sobre aquestes qüestions conversen Carles Lalueza i Jordi Agustí.

El número d’estiu de Mètode, coordinat per Jordi Agustí, fa una revisió a les incògnites i qüestions encara no resoltes sobre la evolució de la nostra pròpia espècie.

Malgrat el desconcert que puga causar el bombardeig quasi continu de notícies sobre la troballa d’un nou fòssil que revoluciona tot el que sabíem fins ara de l’evolució humana, en l’actualitat, a començament del segle XXI, hi ha un ampli consens sobre certs moments clau en la nostra evolució.

Eudald Carbonell (Ribes de Freser, Ripollès, 1953) és arqueòleg, doctor en Geologia i Història, catedràtic de Prehistòria i investigador d'autoecologia humana. També ha escrit, i molt, però no el puc definir com a divulgador perquè no li agrada la paraula, té connotacions de superioritat per

«Això era que una fada encisadora (llegiu “procés d’hominització”) que va transformar un renoc ben lleig que raucava (llegiu “simi sorollós”) en un príncep captivador (llegiu “Homo sapiens”).» Aquesta és la història que Pascal Picq, en Nueva historia del hombre, pretén desterrar de la seua disciplina, la paleoantropologia, que considera en un estat científic adolescent.

Rebo un paquet de contingut desconegut i procedència coneguda. Enfront de mi el missatger sembla divertit pel meu desconcert. Quina emoció desembolicar allò que embolica. És el millor moment del concepte regal. Sobretot quan no hi ha caixes rígides pel mig i el tacte s'avança