Tomàs Marquès Bonet és biòleg i dirigeix el grup de Genòmica comparativa a l’Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF), dedicat principalment a l’anàlisi i comparació del genoma dels primats per a intentar entendre millor el genoma humà.

Comptar amb dades genòmiques de mostres humanes de períodes extraordinàriament antics ha obert una nova mirada en l’antropologia i la genètica de poblacions humanes, plasmada en aquesta obra.

Sense cap mena de dubte, ens trobem en una etapa engrescadora per a la biologia evolutiva. La paleoproteòmica té el potencial per a explorar intervals de temps que eren del tot inaccessibles fins ara.

Aquesta obra analitza el registre fòssil dels nostres ancestres més recents a la recerca de l’origen de la compassió, un dels sentiments que acostumem a identificar com a típicament humà.

En aquest treball es passa revista a les principals qüestions que afecten l’evolució del gènere Homo, com és el cas del seu origen, el problema de la variabilitat en Homo erectus i l’impacte de la paleogenòmica.

El camp de la paleogenòmica (també conegut com DNA antic) es pot definir com la recuperació i anàlisi de material genètic de restes biològiques del passat i s’ha convertit en una potent eina científica que proporciona informació directa, en l’espai i en el temps, del procés evolutiu.

Malgrat el desconcert que puga causar el bombardeig quasi continu de notícies sobre la troballa d’un nou fòssil que revoluciona tot el que sabíem fins ara de l’evolució humana, en l’actualitat, a començament del segle XXI, hi ha un ampli consens sobre certs moments clau en la nostra evolució.

Svante Pääbo acaba de ser guardonat amb el Premi Princesa d'Astúries d'Investigació. Aquest article se centrava en què havien significat els resultats del Projecte Genoma Neandertal, liderat pel científic suec.

Article de Carles Lalueza-Fox sobre la recuperació del DNA dels mamuts, grans mamífers de la família dels elefants i símbol de l'edat del gel.