Aquesta obra analitza el registre fòssil dels nostres ancestres més recents a la recerca de l’origen de la compassió, un dels sentiments que acostumem a identificar com a típicament humà.
Al llibre, el lector trobarà un exemple diàfan d’excel·lent divulgació sobre el relat de l’era dels dinosaures.
Els autors fan un repàs de la història evolutiva del nostre llinatge i dels «cosins» que es van quedar en el camí.
La biodiversitat ha anat canviant tant en l’espai com en el temps. Per sort, petits organismes coneguts com ‘microfòssils’ ens permeten inferir patrons de biodiversitat passats de forma detallada.
La paleontologia humana a Espanya ha experimentat un creixement extraordinari en les últimes dècades. En aquest treball indaguem la influència que el llibre La evolución (1966) i els seus editors, Miquel Crusafont, Bermudo Meléndez i Emiliano Aguirre, han pogut exercir en aquesta explosió de resultats.
Diversos experts analitzen en unes jornades la influència d'aquests animals en la cultura i la societat actuals.
En aquest treball es passa revista a les principals qüestions que afecten l’evolució del gènere Homo, com és el cas del seu origen, el problema de la variabilitat en Homo erectus i l’impacte de la paleogenòmica.
Quantes espècies humanes han existit? Què és a paleogenòmica? Per què ha suposat una revolució en els estudis sobre l’evolució humana? De què depén la conservació del DNA al llarg de la història? Sobre aquestes qüestions conversen Carles Lalueza i Jordi Agustí.
El número d’estiu de Mètode, coordinat per Jordi Agustí, fa una revisió a les incògnites i qüestions encara no resoltes sobre la evolució de la nostra pròpia espècie.
El camp de la paleogenòmica (també conegut com DNA antic) es pot definir com la recuperació i anàlisi de material genètic de restes biològiques del passat i s’ha convertit en una potent eina científica que proporciona informació directa, en l’espai i en el temps, del procés evolutiu.