A Genes, cerebros y símbolos, Jordi Agustí presenta la informació més recent sobre les espècies hominines, la biologia de les poblacions, la demografia... i no només la paleontologia i l’anatomia.

Tendim a assumir capacitats simbòliques i lingüístiques plenes en els ancestres del paleolític, però és un error atribuir habilitats pròpies de la ment moderna

El llenguatge oral no fossilitza i per a quan els humans van dedicar-se a ratllar pedres a propòsit, el procés que havia alterat per sempre més la seua ment ja hi era ben assentat.

Sense cap mena de dubte, ens trobem en una etapa engrescadora per a la biologia evolutiva. La paleoproteòmica té el potencial per a explorar intervals de temps que eren del tot inaccessibles fins ara.

L’editorial Libros del Jata, dirigida pel naturalista i professor de la Universitat del País Basc Gustavo Renobales, continua la línia ja iniciada en 2015 amb La historia natural de Selborne, de Gilbert White, dedicada a la traducció i difusió d’obres científiques amb alt valor divulgatiu que restaven fins ara fora de l’abast de milers de lectors potencials per raons idiomàtiques.

Aquesta obra analitza el registre fòssil dels nostres ancestres més recents a la recerca de l’origen de la compassió, un dels sentiments que acostumem a identificar com a típicament humà.

Al llibre, el lector trobarà un exemple diàfan d’excel·lent divulgació sobre el relat de l’era dels dinosaures.

Els autors fan un repàs de la història evolutiva del nostre llinatge i dels «cosins» que es van quedar en el camí.

La biodiversitat ha anat canviant tant en l’espai com en el temps. Per sort, petits organismes coneguts com ‘microfòssils’ ens permeten inferir patrons de biodiversitat passats de forma detallada.

Les últimes dècades, la paleontologia humana a Espanya ha experimentat un gran creixement. La evolución (1966) i els seus editors han influït en aquesta explosió.