Parlem amb el sociòleg i professor de la Universitat Autònoma de Madrid Josep Lobera sobre la percepció pública de la ciència.
Mètode impulsa l’humor gràfic amb una nova secció dedicada a les vinyetes d’actualitat científica i que inaugura el dibuixant Ferran Martín.
A Occident tenim una idea sobre el cinema d’animació que està molt influïda per l’obra de Walt Disney. Al Japó, la tradició de cinema d’animació és molt diferent. El cine d’animació oriental fins i tot es pot permetre el luxe de fer un film que especula sobre la filosofia de la ciència.
La societat en el seu conjunt es beneficia de la ciència oberta, i per descomptat podem estar d’acord que aquesta compleix un paper crític en la recerca i la innovació responsable. No obstant això, és útil separar tots dos conceptes en certa manera per a entendre quan i com pot influir l’ús d’estàndards en la solidesa de l’RRI i de la ciència oberta.
El Jardí Botànic de la Universitat de València va acollir una consulta ciutadana amb l'objectiu d'esbrinar com la societat forma les seues opinions entorn a l'actualitat científica.
El periodisme científic s’enfronta al repte d’adaptar-se no sols a nous formats sinó també a les noves formes d’intercanvi d’informació. Les noves plataformes digitals faciliten l’accés i la producció de continguts científics i, per tant, forcen la seua audiència a evolucionar.
Avui la química és una esplèndida realitat que estén les seues frondoses branques cap a la medicina i la farmàcia, i resulta essencial en la sostenibilitat dels recursos naturals, en l’alimentació i en la salut.
El cinema de ciència-ficció es caracteritza per dos aspectes: la capacitat d'especulació i el sentit de meravella que produeixen les novetats que mostra.
