Trobar una definició general de què és storytelling (o narració) i informar sobre el seu impacte en la comunicació pública de la ciència. Però va haver-hi un problema inesperat... No trobem aquesta definició senzilla, quasi universal.
El tractament informatiu de l'erupció volcànica de La Palma a través dels ulls de Ferran Martin i La Pipeta.
El dilluns 8 d'octubre de 2001, Pere Estupinyà va començar la seva carrera com a divulgador científic. Ho recorda en aquest article.
El coronavirus ha motivat la col·laboració global entre dues lògiques sovint allunyades: la mèdica-científica i la periodística.
La paraula ciència mai havia estat tan present en els mitjans de comunicació com durant la pandèmia de COVID-19 i, si durant els pròxims mesos continua sent així, és molt probable que alguna cosa en quedi fins i tot quan desaparegui el coronavirus.
Retrats de ciència inclou trenta-cinc entrevistes a científics publicades en Mètode, trenta-cinc converses amb eminències que es trobaren cara a cara amb periodistes i científics col·laboradors de la revista i exposaren la seua obra i persona. Però, com va ser aquesta experiència?
Observem l’esclat del brot de coronavirus a la Xina. La divulgació d’informació precisa i ben interpretada és clau en els primers moments d’intervenció en un brot emergent. Però sembla que la necessitat, la pressió o la notorietat per publicar està afectant el rigor de la investigació.
Són periodisme i ciència dues cultures encara? Amb aquest debat va començar el cicle «Parlem de ciència!» el passat 26 de febrer, amb motiu de la presentació del llibre Retrats de ciència.
La presentació del llibre Retrats de ciència i la taula redona «Periodisme i ciència: encara dues cultures?» enceten Parlem de ciència!, un cicle de conferències dedicades a la comunicació científica.
La Institució Alfons el Magnànim edita l'obra Retrats de ciència, una selecció de les entrevistes publicades a Mètode al llarg de la seua trajectòria.