S’ha parlat molt poc en la premsa espanyola de les conseqüències d’un greu accident nuclear per a l’entorn natural. L’argument que més es va repetir fou el de les alternatives energètiques.

Amb la platja de Riazor com a teló de fons, el museu Domus de la Corunya ha acollit aquest cap de setmana els actes de lliurament dels premis Prismas Casa de las Ciencias, en els quals Mètode ha col·laborat com a patrocinador del premi a la millor web de divulgació.

El periodisme mediambiental ha estat clau per a promoure el respecte a la natura en la societat. Però sectors reaccionaris de la societat també l’estan utilitzant com a eina per a confondre el públic.

La importància de la revista com a pont entre ciència i cultura va centrar les reflexions durant la seva presentació a Barcelona. Els ponents van dissertar sobre la relació entre Darwin i la religió, desvelada a l’Autobiografia del científic, que Mètode acaba de publicar.

Javier Sampedro (Madrid, 1960) es va doctorar en genètica i biologia molecular en el Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa de Madrid. Va treballar-hi durant set anys. Més tard va dedicar tres anys de la seua vida a ser investigador postdoctoral al Laboratori de Biologia Molecular del Medical Research Council, en Cambridge (Regne Unit).

Si la realitat social és complexa i volem parlar-ne o escriure'n com a informadors, no tenim més remei que afrontar-la, perquè no podem abordar-la sense entendre-la. Però els procediments periodístics habituals no acostumen a permetre entrar a fons en allò que passa en la realitat,

Des que es va començar a elaborar la nova Llicenciatura de Periodisme a la Universitat de València vam tenir molt clar –entre d’altres qüestions importants– que la ciència i la tecnologia no només són cultura, sinó que, a més, no poden desvincular-se de les ciències