La desertificació és un repte ambiental global, per això és necessària una resposta validada per la ciència i la política.

El vicerector d’investigació de la Universitat de València ofereix la seua visió de la pandèmia com a gestor universitari i especialista en salut.

Mètode publica Cròniques de l’ADN, recopilació dels articles escrits pel científic Pere Puigdomènech al llarg de deu anys en El Periódico de Catalunya.

Malgrat que el coronavirus és un microbi, l'autor fa ús de dos símils animals per explicar l'aparició, sobtada i imprevista (o no) de fenòmens com la COVID-19, però també d'altres desastres «imprevistos», siguin econòmics, socials, polítics o altres.

Poques estratègies de millora del sistema d’investigació desperten més unanimitat que aconseguir el retorn dels investigadors que tenim escampats pel món, però una anàlisi més profunda posa en evidència les contradiccions existents.

La investigació de qualitat és, i continuarà sent, un dels senyals d’identitat de la Universitat de València. Però, a més, tenim el convenciment que la difusió i la divulgació contribueixen a aprofundir en l’intercanvi de sabers i idees, base de la societat del coneixement.

L’autor ha viscut els canvis que hi ha hagut en les darreres dècades en el sistema de recerca espanyol i ens ho descriu de mil maneres.

Amb motiu del Dia Internacional de la Dona, el passat 8 de març el Parc Científic de la Universitat de València va acollir una jornada per a analitzar la situació actual de la dona investigadora.

«Les dones que lideraran la ciència el 2030 estan ara formant-se en diferents nivells. És essencial deixar de costat els prejuís i estereotips de gènere per a no frustrar-les.»

[caption id="attachment_12822" align="alignleft" width="200"] Foto: M. Lorenzo[/caption] Quan es produeixen canvis en els governs dels països, les dones i els homes que dediquem la nostra activitat intel·lectual a la investigació, és a dir, al progrés del coneixement científic, demandem amb urgència als nous governs la definició