«Les dones que lideraran la ciència el 2030 estan ara formant-se en diferents nivells. És essencial deixar de costat els prejuís i estereotips de gènere per a no frustrar-les.»
[caption id="attachment_12822" align="alignleft" width="200"] Foto: M. Lorenzo[/caption] Quan es produeixen canvis en els governs dels països, les dones i els homes que dediquem la nostra activitat intel·lectual a la investigació, és a dir, al progrés del coneixement científic, demandem amb urgència als nous governs la definició
[caption id="attachment_67718" align="alignleft" width="350"] Foto: M.Lorenzo[/caption] Ho porta gravat en el nom. Pío, el seu avi, va ser matemàtic i especialista en numismàtica i epigrafia. José, son pare, catedràtic de química inorgànica de la Universitat de València. Però el xiquet José Pío Beltrán (València, 1949), que
Després d'un mes negre, amb inundacions a la Universitat de València i les corresponents destrosses de material científic i d'investigació, els resultats del programa "Ramón y Cajal" donen una certa esperança al sector.
El principi de la ciència és el dubte. No obstant això moltes persones, incloent-hi els científics, busquen en la ciència un sistema de certeses i fugen del desassossec que acompanya la pregunta sobre el com, el quan, el qui i el per a qui de
La posició de la dona dins de l’àmbit científic ha evolucionat positivament de manera significativa en els últims anys, especialment en l’última dècada amb l’aprovació de mesures per a aconseguir la igualtat. No obstant això, falta molt de camí per recórrer
Entrevista de Martí Domínguez a Esteban Morcillo, Vicerector d'Investigació de la Universitat de València, catedràtic de Farmacologia de la Facultat de Medicina.
El propassat 10 de juliol es va fer pública la llista dels candidats elegibles de la convocatòria 2003 del Programa Ramón y Cajal. Aquesta ha estat la darrera de les tres convocatòries que s’han realitzat des del 2001, mitjançant les quals s’han incorporat 2.000 investigadors
Fa uns dies el responsable d’un important grup d’investigació de la Universitat de València amb múltiples connexions amb altres grups d’Espanya i l’estranger em comentava el seu desencant davant les dificultats creixents que es plantegen en la realització de la investigació. I no es lamentava
Primavera del 2000. La universitat ha irromput amb una certa empenta en els mitjans. Encara que solament atenguera a la nova lògica que s’obre després de les eleccions del 12 de març, el propòsit de recuperar el fil del discurs –benvingut siga l’Informe Bricall– ja