La Pipeta ret homenatge a Svante Päabo, el biòleg suec guanyador del Premi Nobel de Medicina a 2022
La primera entrada del blog ens explica què és l'anèmia aplàstica i com va afectar la salut de la investigadora i Premi Nobel, Marie Curie.
El Nobel de Física de 2021 ha reconegut la tasca en l'estudi dels sistemes complexos de la natura, però Ferran Martin es fixa en altres sistemes complexos que han copat també l'actualitat de la setmana.
El Nobel de Química ha premiat Emmanuelle Charpentier i Jennifer A. Doudna pel desenvolupament de les eines d'edició genètica CRISPR-Cas9. Lluís Montoliu analitza el camí recorregut fins a arribar al guardó.
L'Acadèmia Sueca ha reconegut amb el Nobel de Física la tasca de Roger Penrose, i de Reinhard Genzel i Andrea Ghez. Què hi ha darrere d'aquest guardó compartit? Quan es va començar a parlar dels forats negres? Ho analitza Manel Perucho.
El rol de víctima atribuït dins de la llegenda de la doble hèlix no hauria d’eclipsar les brillants aportacions de Rosalind Franklin, sovint menystingudes en les narracions esquemàtiques de la seua trajectòria científica.
La presentació del llibre Retrats de ciència i la taula redona «Periodisme i ciència: encara dues cultures?» enceten Parlem de ciència!, un cicle de conferències dedicades a la comunicació científica.
Entrevista a Gunnar von Heijne, Secretari del Comitè del Nobel de Química (Suècia).
Jocelyn Bell va observar el primer púlsar. Després d'enviar un article a la revista Nature relatant el descobriment en 1968, Hewish, Bell i tres coautors més, Hewish i el seu col·lega de Cambridge Martin Ryle van compartir el Premi Nobel de Física. Jocelyn Bell se’n va quedar fora.
Richard Phillips Feynman (1918-1988) va ser certament un personatge curiós, tal com ell mateix va subtitular els seus llibres d’anècdotes (Feynman, 1985; Feynman, 1988). No solament va ser un dels físics més brillants i originals del segle xx, un dels pocs científics que obren noves i amples vies en la seua disciplina.
