Aquests dies es compleix el desé aniversari de la catàstrofe de Fukushima. Després del terratrémol i el tsunami, la ciutadania va utilitzar diversos instruments per a mesurar els nivells de radiació.

Lluny de ser un ecosistema fantasma, i contra tot pronòstic, la vida s'ha obert pas a Txernòbil després del gran desastre nuclear. Ens ho explica Germán Orizaola en aquesta entrevista.

La matinada del 26 d’abril de 1986 els operadors de la central nuclear de Txernòbil es disposaven a comprovar la seguretat del reactor.

Una ciutat on no hi ha res. On l'absència de persones, activitat i vida són les protagonistes. El record i les runes del que va ser una civilització són pràcticament l'única cosa que queda de Txernòbil.

El segle xx ha estat marcat per la radioactivitat. El seu descobriment va modificar completament la idea que es tenia a principis de segle sobre l'estructura de la matèria. Actualment s'utilitza la radioactivitat quotidianament en medicina, en geologia o en arqueologia, i també és motiu

L’any 2011 va ser proclamat per l’Assemblea General de l’ONU Any Internacional de la Química alhora que es commemorava el centenari de la concessió del Premi Nobel de Química a Marie Curie.

Ciència bàsica, ciència aplicada i la tecnologia no estan connectades només per una relació lineal. La història de la radioactivitat ens demostra la rica i intrincada connexió que existeix entre elles.