Si un imant penja d’un fil, s’alinea sempre en la mateixa direcció, encara que no hi haja un altre imant a prop. És una brúixola i respon al magnetisme terrestre.
En el segle XVII era difícil aconseguir i mantindre un buit parcial. En el XXI, el repte és aconseguir en laboratori un ultrabuit com mai es va poder somiar aleshores.
Perquè hi haja so, ha d’haver-hi una font vibrant, un medi transmissor que propaga la vibració a una certa velocitat i un receptor que, en arribar l’ona, es posa en vibració.
Amb materials senzills com ara botelles de plàstic, palletes, plastilina i xeringues es poden observar molts fenòmens interessants sobre la pressió en l’aire i l’aigua.
Laura Bassi, física mentora de Galvani, o Benjamin Franklin, que experimentava fent volar estels en dies de tempesta, ja sabien que els llamps que abans van ser de Zeus eren iguals a les espurnes del llom dels seus gats.
De menuda, el meu referent de savi boig amb cabells blancs era Arquimedes. El meu llibre de capçalera llavors, el Dime quién es, explicava la història de la seua boja carrera, nu, cridant «Eureka!» per tota Siracusa, després de trobar la solució al problema que l’obsessionava.
De probable origen paleolític i present en les més remotes civilitzacions, la fona és antiga i ubiqua no solament com a arma, també com a paradigma del moviment circular.
En la seua última col·laboració amb el Gabinet de Didàctica del Jardí Botànic, Mª José Carrau no ha preparat una activitat científica, sinó un regal.
Per a aprofitar els dies que encara queden de vacances, us proposem una selecció de les activitats més estiuenques de la secció «El jardí animat» per a tota la família.
