No és suficient d’admirar la bellesa d’un jardí sense haver de creure que a més hi ha fades davall d’ell? Douglas Adams Durant molts anys els científics han estat objecte de les crítiques i els atacs (més o menys

© Miguel Lorenzo Pel setembre de 2006, Benet XVI va pronunciar una homilia a Ratisbona (Alemanya) que no va estar exempta de polèmica. La seua tesi defensava que la raó humana, si no procedeix de la raó creadora,

Theological Impacts of Breakthroughs in Physics. Breakthroughs in physics reach far beyond the specialised scientific community alone, instead they present new ways of seeing the world that affect culture in general, and some aspects of theological thought. In this

[caption id="attachment_3338" align="alignleft" width="192"] ¿Existe Dios? El gran enigma. Victor J. Stenger. Ediciones Robinbook S.L. Barcelona, 2008. 286 págines.[/caption] Pot la ciència estudiar l’existència –o la inexistència– de Déu? Encara que aquest debat ha estat històricament confinat en l’àmbit de la filosofia i la teologia i,

El 7 de juliol de 2005, The New York Times publicava un article d’opinió de Christoph Schönborn, cardenal arquebisbe de Viena. En aquest text titulat Finding design in nature, el cardenal diu que «qualsevol sistema de pensament que negue o ignore la impressionant evidència de

The intelligent design delusion. Obsolete science and pseudoscience in neocreationism. After the 1987 sentence of the US Supreme Court against teaching creationism in the biology classroom, the intelligent design movement sentenced Darwin’s failure in the biochemical realm.

Des del segle XIX les relacions entre ciència i religió han estat objecte de debat al voltant de la història de la ciència.

A finals del segle xix, John William Draper i Andrew Dickson White van plantejar la tesi de conflicte entre ciència i religió. Des de llavors han estat nombrosos els autors que han acceptat, matisat o rebutjat aquest «model de

Les obres de Galileu despertaven sempre apassionades controvèrsies i Diàlegs sobre els dos màxims sistemes del món no va ser menys. Aquest llibre va suposar la ruptura amb el model copernicà, per la qual cosa fou processat per la Inquisició.

Seria bo per a tots, ja siguen religiosos o laics, que les posicions religioses sobre la nanotecnologia estiguen ben informades i articulades. En l’actualitat som lluny d’aquesta situació. Les posicions religioses sobre la nanotecnologia s’han desenvolupat molt poc en comparació amb les posicions ètiques laiques.