Existeixen nombroses causes que poden produir l'enrogiment ocular, i moltes d'elles no revesteixen gravetat. Ho explica Begoña Domenech Amigot, professora del Departament d'Òptica, Farmacologia i Anatomia de la Universitat d'Alacant.
L’estetoscopi va inaugurar una medicina que buscava les alteracions anatomopatològiques, a més de ser el primer bisturí clínic que permet endinsar-se dins el cos humà sense la dissecció o l’autòpsia.
Caldrà vigilar la presència d'un excés de sonoritat o inclús la disminució o absència de sorolls abdominals. Ho explica Joan Lloret, pediatra i col·laborador científic a l'Institut d'Història de la Medicina i de la Ciència de la Universitat de València.
La bona pràctica mèdica està lligada a l’evidència científica. D’acord amb aquest axioma, l’administració pública sanitària, com a responsable i garant del dret a la salut, està obligada a combatre les pràctiques que vulneren aquest principi irrenunciable.
Com a conjunt d’idees pseudocientífiques, la pseudopsicologia clínica mostra la peculiar característica de constituir tota una tradició paral·lela a la psicologia, amb nombroses ramificacions i construccions teòriques i pràctiques interrelacionades.
La pseudociència és un subproducte del prestigi de la ciència com a empresa social i com a mitjà d’obtenció de coneixement. El seu caràcter és inherentment negatiu, atès que, per definició, la pseudociència és un frau intel·lectual consistent en productes, pràctiques o idees alienes a la
Abans que es realitzessin trasplantaments en humans alguns escriptors ja n’havien narrat en la ficció. La literatura pot ajudar a obrir el debat ètic i social sobre aquest tema.
La literatura ha estat, és i serà un element nuclear en l’estudi de les distintes formes de representació semiòtica de la salut i de la malaltia. Hi ha dos elements essencials perquè això siga així; en primer lloc, el fet que l’activitat relacionada amb la salut i la malaltia, també en entorns professionals, està travessada contínuament per narracions (a vegades, en forma d’informes o apunts presos en escoltar el relat del pacient); el segon és que, certament, el fet d’emmalaltir i el de curar va associat a circumstàncies de vegades excepcionals i suggeridores per a la creació.
La salut, i especialment l’absència d’aquesta, no només està present en nombroses novel·les sinó també en el teatre i la poesia.
L’estratègia més prometedora és l’ús de bacteris modificats genèticament que expressin un gen terapèutic específic. Però, tot i que s’han observat resultats positius en aquest tipus de teràpia in vivo amb animals de laboratori, per a usar-la en el tractament dels càncers humans són necessàries més proves.