Etiqueta: seda

tela-seda-fallera
Seguint el fil: la ruta de la seda valenciana

La importància de València en l'antiga ruta de la seda ha propiciat l'entrada de la ciutat en el Programa de la Ruta de la Seda de l'Organització Mundial de Turisme, una iniciativa que uneix territoris i projectes d'investigació des del Japó fins a Portugal. Els experts aprofiten l'ocasió per a recordar i fer valdre el patrimoni històric, artístic i paisatgístic valencià.

La investigació amb cucs de seda

«Aquesta extremada versatilitat i la combinació única de resistència i biocompatibilitat no la presenta cap altre biomaterial conegut» La seda és encara a hores d'ara un recurs econòmic important a escala mundial. El seu principal valor és, òbviament, com a fibra tèxtil de qualitat. Però aquesta

Pervivències del paisatge de la seda

[caption id="attachment_14805" align="alignleft" width="550"] Adrià BesóTant l’hort de tarongers com l’hort de moreres parteixen del model de l’hort jardí valencià i tenen el seu origen en el context de la Il·lustració i del pensament fisiocràtic. En la imatge, hort de Sant Carles (Alzira).[/caption] El paisatge d’Alzira,

Post Feature Image
El cuc de seda i les seues metàfores

Els procediments metafòrics són la base del llenguatge tècnic i popular que ha segregat el món de la sericicultura. A més, el cuc de seda és un animal fascinant sobre el qual recauen moltes interpretacions simbòliques. Un animal domèstic que, durant el seu període larval, viurà

cucs
«Fer anyades»

«Fer anyades», «criar cucs» o «collir seda» són alguns dels noms que rep l’activitat agrícola que designem amb el tecnicisme de «sericicultura». Una pràctica que precisa d’uns procediments i dedicació constants.

Post Feature Image
Textos valencians sobre la seda

El Thesaurus Puerilis d’Onofre Pou, publicat a València el 1575, inclou l’apartat «Història dels cucs i robes de seda», inspirat en el poema del segle XVI titulat «De Bombyce» de l’italià Marco Girolamo Vida, que fou durant vora tres segles un codi per a la criança de la seda per a tots els seders. Gregori Maians fou un ferm defensor de la cultura de la seda: «Uno de los frutos naturales que, según la economía de la Divina Providencia, tocó al reino de Valencia, es la cría de los gusanos de la seda», sentencià.