Les algues es poden conrear en grans quantitats de manera sostenible i, per això, es considera que, en el futur, arribaran a constituir una proporció important de la ingesta d’aliments a nivell mundial i pal·liaran el problema de la fam.
Sense creixement no s’avança, però sense sustentació el sistema s’esfondra. Necessitem uns nous germans Wright de l’economia. Amb urgència, em sembla.
Per arribar al nivell de vida dels nostres besavis havia calgut tota la història de la humanitat, posem cinquanta o cent mil anys; en els darrers dos-cents, l’hem almenys decuplicat.
El model neo-liberal, deshonestament globalitzador i clarament insostenible, requereix la construcció d’una alternativa que ens permeta avançar cap a un món ajustat a principis econòmica, social i ambientament sostenible.
Existeix la ciutat somiada? És ben possible que no. En aquest número reflexionem sobre el paper de les ciutats, sobre aquell somni de la ciutat “sostenible”.
«M'agradaria endinsar-me en les ments actuals i mirar-les amb ulls de topòleg. Em temo que m'esgarrifaria», afirma Ramon Folch a la seua columna del número 70 de Mètode.
Durar significa mantenir la continuïtat. Si es dura, es té temps per a fer que passin coses. O perquè les coses passin totes soles, que acaba semblant el mateix.
M’han assegurat que tothom ho entendria. En tinc dubtes. «Sociofolcologia»: què és això? Martí Domínguez sosté que ve a ser un sinònim de «socioecologia». Pitjor. Ningú no sap què és la socioecologia. Em consta, perquè m’hi dedico. Sóc dels pocs que ho fa.
La sobrepesca és la pitjor amenaça que enfronten els nostres mars i oceans. Com a solució, la creació de reserves marines ha resultat ser prou popular, tot i que la seua efectivitat no està gaire clara.
Ernest Garcia (Alacant, 1948) és degà de la Facultat de Ciències Socials i catedràtic de Sociologia de la Universitat de València, on dóna classe des del 1971. En la seua última publicació reflexiona sobre els límits ambientals del planeta davant els impactes de la civilització