A través de les seues obres plenes de color i de força Aurora Valero ens ofereix la seua interpretació de l'origen i creació de l'univers.
Aurora Valero s’ha plantejat la seva interpretació sobre l’origen, des de l’explosió primigènia del Big Bang, i la construcció incessant de l’univers, en una creació constant de nebuloses, astres i galàxies per il·lustrar el número 92 de la revista.
«Quan mire el cel estrellat m’abisme en la seua infinitud» escrivia Pascal. Certament, la mirada al cel estrellat és motiu de qüestions eternes, sobre la nostra insignificança en el cosmos, sobre la raó de tot plegat, sobre la incapacitat humana per a capir l’origen de
L’univers en la seua totalitat està dominat, per un costat, per la gravetat i, per un altre, per les partícules d’interacció dèbil. La identitat de la matèria fosca continua sent un misteri de l’univers sense resoldre. Mentrestant, els neutrins han madurat de la seua condició de partícules fantasma a ser missatgers visibles d’alguns dels fenòmens astrofísics més intrigants.
Els neutrins són partícules neutres que tan sols interactuen dèbilment, la qual cosa les converteix en poderoses fonts d’informació sobre els processos més energètics de l’univers, però es necessiten detectors de dimensions gegantines ubicats al fons del mar o davall el gel antàrtic per a poder detectar-los.
La radiació gamma representa la “llum” més energètica de l’espectre electromagnètic i és produïda per alguns dels processos més potents i violents de l’univers.
Les emissions de raigs X de fonts còsmiques indiquen que aquestes s’escalfen fins a exedir el milió de graus centígraus. Aquestes observacions han causat un gran impacte en la comprensió dels fenòmens regeixen l’evolució de l’univers.
Comprendre la naturalesa de l’univers és essencial per a obtenir una descripció precisa del procés que l’ha portat fins al seu estat actual.
Ens mirem el cel tot admirant-ne la regularitat i estabilitat, l’aparent immutabilitat. Sempre ho hem fet així; no de bades s’esveraven els éssers humans en observar algun canvi produït al cel, associant-lo a estats d’ànim de divinitats o a presagis. I aleshores, a aquests canvis
Les condrites carbonàcies són meteorits que contenen carboni. Provenen d’asteroides primitius i són les úniques que, a hores d’ara, han aportat mostres d’evolució química per a les anàlisis en laboratori. Els estudis han revelat que existia una abundant química orgànica en el sistema solar abans del començament de la vida terrestre. Amb l’arribada de meteorits i cometes, aquests processos podrien haver impulsat l’origen de la bioquímica del nostre planeta.
