La recerca en comunicació pot reforçar l'acceptació de la vacunació, una eina de salut pública fonamental com s'ha vist en la pandèmia de COVID-19.
Fugir de les tenebres defensa que per a comprendre la ciència cal preguntar-se com es fa, com no s’ha de fer, qui la fa, i per què es fa.
Referències
Canali, M., Aragrande, M., Angheben, A., Capelli, G., Drigo, M., Gobbi, F., Tamarozzi, F., & Cassini, R. (2020). Epidemiologic-economic models and the One Health paradigm: Echinococcosis and leishmaniasis, case studies in Veneto region, Northeastern Italy. One Health, 9, 100115. https://doi.org/10.1016/j.onehlt.2019.100115
Grace, D. (2014) The business case for One Health. Onderstepoort Journal of Veterinary Research, 81(2), 725. https://doi.org/10.4102/ojvr.v81i2.725
Soares, A. (2020). William Karesh: Championing «One Health». Bulletin of the World Health Organization, 98(10), 652–653. https://doi.org/10.2471/BLT.20.031020
L'investigadora de FISABIO Alma Bracho i el metge i investigador Salvador Macip analitzen el que sabem fins ara de la variant òmicron del coronavirus.
La COVID-19 ha centrat de nou l'actualitat informativa d'aquest any. A continuació, oferim una selecció d’articles que ens han ajudat a reflexionar sobre la pandèmia.
La vacunació té un paper fonamental en la prevenció de certes malalties. El desenvolupament tecnològic ha permés l'obtenció de vacunes molt més eficaces.
En l'últim any els casos de poliomielitis han augmentat al món. La vacuna oral contra la malaltia és molt eficaç al actuar en primera línia de defensa.
La desinformació científica i sanitària ha estat molt present durant la pandèmia de COVID-19. Diversos experts en comunicació van reflexionar sobre els motius i les possibles solucions al congrés «Disidencia y comunicación: Voces y discursos en la era de los hechos alternativos».
Les persones que es van contagiar del virus de la pòlio durant el franquisme lluiten per visibilitzar les seqüeles tardanes de la patologia, l'anomenada síndrome postpòlio.
