El concepte d’estandardització està vinculat amb la revolució industrial i la producció massiva de béns en cadenes de muntatge. La pregunta que tractarem de respondre en aquest document és fins a quin punt es poden aconseguir estàndards i implementar un procés d’estandardització en l’àmbit biològic.
Els oasis són el que són, però el desert que els envolta ens els fa percebre com a fastuosos. Vivim en un univers d’oasis mentals i atorguem a les coses no pas el valor que tenen, sinó el valor que voldríem que tinguessin.
Sense nitrogen no existiria la vida; aquest element ha estat un dels factors que més ha limitat el creixement de la població humana.
És realment indispensable la presència d’oxigen per a l’aparició de la vida complexa pluricel·lular?
Antonio Lazcano va oferir una conferència a l'Espai Ciència amb motiu del 200 aniversari de la publicació de l'obra de Mary Shelley.
Denis Noble transmet en aquest llibre les seues idees sobre la teoria de la relativitat biològica i replanteja els fonaments de la biologia tradicional.
Cal saludar efusivament la publicació d’aquest recull d’articles de Martí Domínguez, guanyador del II Premi Internacional de Divulgació Científica Ciutat de Benicarló. La major part foren publicats al suplement Cultura/s de La Vanguardia, i van acompanyats de les suggeridores il·lustracions de Manuel Boix.
La vida és una anomalia, però no pas una extravagància. Que en altres llocs es trobi tan diversificada com a la Terra, i que s'hi trobi justament ara, és improbable.
L'article tracta de la vida festiva lligada als ritus de transició que serveixen per a sancionar els canvis d'estatus social basats en l'edat i el gènere. Es tracta, doncs, de rituals lligats al cicle vital, com el baptisme, la primera comunió, el matrimoni o la mort, accions simbòliques enllaçades amb un cicle biològic radicalment culturitzat i que es produeixen en contextos inequívocament festius.
L’origen de la vida és una de les qüestions més apassionants de la ciència actual. Des de les clàssiques propostes d’Oparin i Haldane en els anys vint del segle passat, s’ha consolidat un cert consens en la comunitat científica segons el qual la vida va emergir a partir de la matèria inanimada mitjançant un increment gradual i espontani de complexitat sota la influència de certes fonts d’energia.