Els avanços recents en la investigació sobre sistemes complexos, simulacions computacionals i bases de dades a gran escala estan aplanant el camí per al desenvolupament d’una vertadera teoria matemàtica de la història humana.
La nostra evolució ha desenvolupat una sèrie d’innovacions tècniques, com el control del foc, l’agricultura i el ferrocarril, que han transformat no sols com mengem, sinó també com vivim.
Quins van ser els factors que van fer possibles els experiments urbans al final de l’Holocè i quines pressions selectives van provocar que les ciutats tingueren més èxit que altres alternatives?
La hipòtesi més acceptada sobre l'origen de les normes sosté que han estat modelades pels processos de selecció cultural, però cal una explicació evolutiva per a rastrejar els orígens de la normativitat incipient en els primers humans.
Al llarg de la humanitat s’han identificat dos modes de vida aparentment oposats: un tipus de vida mòbil de caire nòmada i itinerant i un altre més estable i permanent, definit com a sedentari.
Parlar de la vida és parlar de cooperació. Com és possible que, en un món dominat per la competència pels recursos, per l’evolució darwiniana, la cooperació represente un paper tan rellevant?
Partint de les bases evolutives de la cooperació, en aquest monogràfic ens endinsem en les estructures socials humanes, des de les més simples fins a la complexitat de les societats modernes.
