La vida és una anomalia, però no pas una extravagància. Que en altres llocs es trobi tan diversificada com a la Terra, i que s'hi trobi justament ara, és improbable.

L'article tracta de la vida festiva lligada als ritus de transició que serveixen per a sancionar els canvis d'estatus social basats en l'edat i el gènere. Es tracta, doncs, de rituals lligats al cicle vital, com el baptisme, la primera comunió, el matrimoni o la mort, accions simbòliques enllaçades amb un cicle biològic radicalment culturitzat i que es produeixen en contextos inequívocament festius.

L’origen de la vida és una de les qüestions més apassionants de la ciència actual. Des de les clàssiques propostes d’Oparin i Haldane en els anys vint del segle passat, s’ha consolidat un cert consens en la comunitat científica segons el qual la vida va emergir a partir de la matèria inanimada mitjançant un increment gradual i espontani de complexitat sota la influència de certes fonts d’energia.

La NASA i l’ESA saben que el tema de la vida atrau l’opinió pública i la premsa. Per això, sempre que és possible relacionen els descobriments sobre Mart amb l’aigua líquida i la possibilitat de vida

Richard Dawkins (Nairobi, 1941) va estudiar en la Universitat d’Oxford, on va fer el doctorat sota la direcció de l’etòleg holandès Niko Tinbergen (premi Nobel 1973). Després d’una breu estada a la Universitat de Califòrnia, el 1970 va accedir a una plaça de professor al Departament de Zoologia de la Universitat d’Oxford, a la qual va estar vinculat durant tota la carrera acadèmica.

En la dinàmica interna de la ciència és habitual trobar-se amb la formulació de nous temes al voltant dels quals s’amunteguen conceptes, mètodes i resultats en prou quantitat i qualitat perquè aquells que els proposen suggeresquen que es tracta d’una nova ciència.

Quan un fa rodar el cap sobre el tema de la vida en l’univers i de l’habitabilitat d’aquest, tard o d’hora es planteja la pregunta de quins són els requisits mínims imprescindibles perquè la vida siga, com a mínim, factible: És necessària l’aigua? És indispensable la química del carboni? Ha d’haver-hi un estel prop? Són inevitables els planetes?

L’embaràs i el part són processos mediadors per a aconseguir un objectiu: llançar a la vida un nou ésser humà. El bebè humà naix «prematurament» per diversos motius (bipedestació humana, cervell molt desenvolupat, vida extrauterina complexa…), i el seu primer any de vida ha de ser considerat com una gestació extrauterina, com en el cas dels cangurs.

«En què és menys admissible intentar fer una cèl·lula que cercar la síntesi d’una molècula?» es preguntava fa quasi un segle el biofísic francès Stéphane Leduc. Avui es té la impressió que la recerca de la síntesi de vida al laboratori és una qüestió científica totalment nova. Tanmateix, des de final del segle XIX, diversos autors compromesos en la lluita contra el vitalisme estaven convençuts que la comprensió total de la vida prové de la seua síntesi artificial.