Molts haureu pensat alguna volta, o cada matí en sonar el despertador, que el fet d’anar a treballar us lleva anys de vida. Però deixant de banda les bromes, és ben cert que les considerades malalties professionals són un problema de salut molt important arreu del món.
Segons el Ministeri de Treball la malaltia professional es defineix com el dany o la patologia mèdica o traumàtica provocada per la presència en el medi ambient laboral de factors o agents físics, químics o biològics que condicionen la salut del treballador. Per a catalogar una malaltia com a laboral han de poder identificar-se quatre elements bàsics: l’agent causal en l’ambient de treball i l’exposició qualitativa o quantitativa a aquest agent. Naturalment, s'ha de tindre un diagnòstic de malaltia o dany en la persona treballadora i, per últim, s’ha de constatar el nexe de causalitat que demostre el vincle inexcusable entre els anteriors.
Però qui va ser la primera persona a qui se li va ocórrer tipificar aquest tipus de patologies? I quina va ser la primera malaltia professional reconeguda? Sir Percivall Pott (1714-1788), cirurgià i ortopeda londinenc va estudiar la relació entre l’exposició a la sutja dels escura-xemeneies britànics i un tipus concret de càncer a la pell de l’escrot. Pot ser que alguns ja conegueu aquest metge perquè va descriure les lesions vertebrals provocades per la tuberculosi que reben el nom de mal de Pott.
La història és prou esgarrifosa, ja que al Dr. Pott li va cridar l’atenció l’alta incidència de lesions característiques de carcinoma epidermoide a l’escrot dels nens i adolescents escura-xemeneies. Tot i que a l’època no es coneixia la histologia concreta, sí que es varen analitzar lesions similars posteriorment d’aquest tipus de tumor que ara és molt poc freqüent en eixa localització. A més, es va poder constatar que aquestes lesions no apareixien a altres nens de la mateixa edat que no estaven esposats diàriament a la sutja però tampoc en els treballadors adults del mateix sector.
I és que a l’Anglaterra del segle XVIII els nens, com més menuts i prims millor, eren utilitzats per a netejar els fumerals de les xemeneies perquè per les seues dimensions un home adult no hi podia accedir. D’aquesta forma, aquest grup de població vivia exposat constantment als productes de la combustió de la fusta i el carbó que actualment sabem que som cancerígens. Quines eren les diferències amb els escura-xemeneies adults? Per una banda, amb la mateixa exposició l’organisme més jove és més susceptible a les lesions provocades per les substàncies nocives, però per una altra els adults no estaven literalment arrebossats de sutja la major part del dia.
A més, curiosament, per dir-ho d’alguna forma, aquest tipus de tumors eren pràcticament específics dels treballadors britànics d’aquest gremi. Açò era degut al tipus de roba que feien servir. Mentre que la majoria d’escura-xemeneies usaven roba de treball d’una sola peça que els cobria el cos sencer, els britànics vestien amb camisa i pantalons de forma separada. D’aquesta forma era molt fàcil que la sutja s’introduïra dins la roba interior i, sumat a la falta d’higiene, estigués en contacte constant amb la zona escrotal on provocava les lesions esmentades. Com haureu suposat, malauradament aquest tumor no era l’única malaltia que patien els petits treballadors. A conseqüència de la seua activitat laboral tenien una esperança de vida molt curta deguda als accidents i problemes respiratoris i osteomusculars que patien.
Aquest cas de càncer escrotal en escura-xemeneies advertida pel Dr. Pott va ser la primera descripció provada d’una neoplàsia d’origen ocupacional, però altres coetanis seus ja s’havien referit al possible origen ocupacional de certes malalties. Alguns d’ells foren Bernardino Ramazzini que el 1710 va escriure De morbis artificum diatriba on postulava els possibles perills per a la salut dels treballadors exposats a certs agents químics o ambientals, o Théodore Tronchin que en 1757 va descriure algunes manifestacions d’intoxicació en treballadors amb substàncies que contenien plom.
Actualment, es coneix l’associació entre certs tumors i factors ambientals laborals, un dels més coneguts i amb conseqüències més devastadores és la relació del càncer pleural i pulmonar en els treballadors de l’asbest. Però les malalties professionals van molt més enllà de l’aparició de tumors. Podem trobar al BOE el llistat de patologies considerades malalties professionals a l’estat espanyol. És interessant també conèixer la incidència per grups que publica l’INE al respecte. La taula està encapçalada per les malalties osteomusculars seguides, cada any en major mesura, pels diagnòstics d’estrés, depressió o ansietat.
Passem gran part de la nostra vida a l’àmbit laboral, per tant, la prevenció dels riscs associats i la promoció de la salut en aquest entorn ha de ser tinguda en compte com a estratègia prioritària en tots els sectors.
