Entrevista a Gemma Marfany
jul. 16, 2018
L’estiu de la caravel·la portuguesa
jul. 10, 2018
Making science
jul. 06, 2018
- La sàlvia de Mariola és una planta aromàtica emprada en jardineria mediterrània i que serveis també com a planta mel·lífera.28 jul. 2016L’ús de proves genètiques en els tribunals ha permès identificar criminals a partir de restes biològiques, determinar paternitats o identificar cadàvers, des del cas del dentista de Florida fins al més pròxim de l’anestesista Juan Maeso.25 jul. 2013
Les mesures polítiques de control de fronteres han convertit Europa i l'Estat espanyol en una mena de fortalesa en la qual cada vegada és més difícil penetrar i, per tant, accedir al procediment d'asil.
21 maig 2014
Aquest article reflexiona sobre el balanç de costos/beneficis de la mobilitat humana en les societats, tant emissores de població com receptores, i en les persones que les componen.
21 maig 2014
ENTREVISTA
Entrevista a Gemma Marfany
«El meu genoma no és només meu, és de tota l'espècie»
16 jul. 2018
0 Comments
NOTÍCIES
L'aparició a la costa valenciana de diferents exemplars de Physalia physalis ha generat certa alarma. Quines són les característiques d'aquesta espècie?
10 jul. 2018
L'anuari del 2018 se centra en els reptes matemàtics del futur, la història dels sapiens des de la paleontologia, l'engany de la pseudociència i la divulgació mèdica a través de la literatura.
06 jul. 2018
Ram Krishnamurthy va ser convidat per l'Institut de Biologia Integrativa de Sistemes de la Universitat de València per a parlar sobre la importància de la química prebiòtica.
02 jul. 2018
La vuitena edició d’Inspiraciència, el concurs de relats que relaciona ciència i escriptura d'una manera lúdica i participativa, ja té guanyadors.
02 jul. 2018
NOVETAT EDITORIAL
Mètode publica Estimats volcans. El vulcanisme, del Pacífic a la Garrotxa, un llibre que posa de manifest la importància del fenomen del vulcanisme al planeta Terra.
21 maig 2018
Fragment del segon capítol de l'obra, Estimats volcans. El vulcanisme, del Pacífic a la Garrotxa, en què s'analitzen els principals efectes de les erupcions volcàniques sobre el territori i les poblacions d'humans i animals que l'habiten.
21 maig 2018
HISTÒRIES DE CIÈNCIA
L’estetoscopi és el primer bisturí clínic que permet endinsar-se dins el cos humà sense la dissecció o l’autòpsia.
16 febr. 2018
Influències i afinitats entre les aportacions d’Hannah Arends i les idees freudianes sobre el concepte de refugiat.
01 des. 2017
Enfront de la visió heroica i personal de la història de la ciència i la tecnologia, aquest relat de les desxifradores de codis de Bletchley Park demostra que l’evolució de la ciència i la societat és sempre un treball col·lectiu.
09 juny 2017
ENTREVISTA
Entrevista a Julià Guillamon
«Escriure sobre la malaltia és una mena de teràpia col·lectiva»
12 març 2018
ÚLTIM NÚMERO DE MÈTODE
Biotechnology and communication in democratic societies: Old challenges for a new era
by Mª Angela Bernardo-Álvarez
Transparency is key: Communication in animal research
by Emma Martinez
Beyond the CSI effect: Keys for good forensic genetics communication
by Ángel Carracedo, Lourdes Prieto
On analogous knowledge: Metaphors in biotechnology discourse
by Vicent Salvador
25 ANYS DE MÈTODE
Els temes plantejats a la monografia Abelles de mel (primavera de 2002) segueixen vigents: alguns dels problemes que s’albiraven fins i tot s’han aguditzat.
Salvador Andrés i Santonja és apicultor i l’encarregat del Dipòsit Municipal d’Abelles d’Alcoi, iniciativa que té com a objectiu recuperar els eixams que entren en la ciutat.
Estudis recents estimen que entre un 30-40% de la producció agrícola depèn de la pol·linització entomòfila i assenyalen el seu rol fonamental en la conservació de la vegetació autòctona.
L'interés pels productes del rusc d'abelles com la mel, el pol·leo, la gelea reial o el pròpoli o s'ha incrementat a causa dels efectes possitius sobre la salut humana.
S’entén per flora apícola el conjunt d’espècies vegetals, silvestres o conreades, capaces d’atraure les abelles, les quals n’obtenen el seu aliment.
L’abella de mel més coneguda, Apis Mellifera L., s’ha extés arreu del món, primer de forma natural i, després, gràcies a l’assistència humana. Aquesta col·laboració va originar l’apicultura.
