Aigua líquida sota el gel de Mart
jul. 26, 2018
No diràs el nom de la biologia en va
jul. 16, 2018
La mort en la literatura
des. 01, 2017
Entrevista a Pierre Legendre
«Les estructures espacials subjauen a la majoria de processos ecològics»15 des. 2017- La literatura ha reflectit diverses formes d'abordar el concepte de mort, des de les expressions de dolor personal fins a les mostres culturals.01 des. 2017La biologia ha servit i encara serveix per a justificar pràctiques discriminatòries contra grups de persones, però la realitat és més complexa del que la lògica dualista humana està disposada a acceptar.16 jul. 2018
Les mesures polítiques de control de fronteres han convertit Europa i l'Estat espanyol en una mena de fortalesa en la qual cada vegada és més difícil penetrar i, per tant, accedir al procediment d'asil.
21 maig 2014
Aquest article reflexiona sobre el balanç de costos/beneficis de la mobilitat humana en les societats, tant emissores de població com receptores, i en les persones que les componen.
21 maig 2014
ENTREVISTA
Entrevista a Pierre Legendre
«Les estructures espacials subjauen a la majoria de processos ecològics»
15 des. 2017
0 Comments
NOTÍCIES
Recull dels articles de la secció «Els perquès de Mètode» que donen resposta a dubtes científics relacionats amb fenòmens i curiositats estivals.
20 ag. 2018
La gelateria artesanal és el resultat de la contribució equilibrada de molts camps científics i es requereixen coneixements profunds en bromatologia, matemàtiques, química, física o nutrició.
13 ag. 2018
El número 98 de Mètode, Elogi de la vida, presenta quatre novetats editorials ressenyades al nostre web.
13 ag. 2018
A través dels vora 100 números de Mètode, l'art ha estat molt present. Iniciem una sèrie per destacar aquestes col·laboracions recuperant la mirada poètica de l'artista Carmen Calvo.
06 ag. 2018
Selecció dels articles de Josep Roselló dedicats a cultius relacionats amb l’estiu, i també amb variants valencianes en perill de perdre’s o ser substituïdes per d’altres.
06 ag. 2018
Dues espècies d'escarabats de les flors podríen veure's beneficiats pels incendis. Juli Pausas, investigador de la Universitat de València, estudia aquesta fins ara desconeguda relació.
02 ag. 2018
NOVETAT EDITORIAL
Mètode publica Estimats volcans. El vulcanisme, del Pacífic a la Garrotxa, un llibre que posa de manifest la importància del fenomen del vulcanisme al planeta Terra.
21 maig 2018
Fragment del segon capítol de l'obra, Estimats volcans. El vulcanisme, del Pacífic a la Garrotxa, en què s'analitzen els principals efectes de les erupcions volcàniques sobre el territori i les poblacions d'humans i animals que l'habiten.
21 maig 2018
LLIBRES
ag. 13, 2018
ag. 13, 2018
ag. 13, 2018
juny 28, 2018
ENTREVISTA
Entrevista a Julià Guillamon
«Escriure sobre la malaltia és una mena de teràpia col·lectiva»
12 març 2018
ÚLTIM NÚMERO DE MÈTODE
Biotechnology and communication in democratic societies: Old challenges for a new era
by Mª Angela Bernardo-Álvarez
Transparency is key: Communication in animal research
by Emma Martinez
Beyond the CSI effect: Keys for good forensic genetics communication
by Ángel Carracedo, Lourdes Prieto
On analogous knowledge: Metaphors in biotechnology discourse
by Vicent Salvador
25 ANYS DE MÈTODE
Els temes plantejats a la monografia Abelles de mel (primavera de 2002) segueixen vigents: alguns dels problemes que s’albiraven fins i tot s’han aguditzat.
Salvador Andrés i Santonja és apicultor i l’encarregat del Dipòsit Municipal d’Abelles d’Alcoi, iniciativa que té com a objectiu recuperar els eixams que entren en la ciutat.
Estudis recents estimen que entre un 30-40% de la producció agrícola depèn de la pol·linització entomòfila i assenyalen el seu rol fonamental en la conservació de la vegetació autòctona.
L'interés pels productes del rusc d'abelles com la mel, el pol·leo, la gelea reial o el pròpoli o s'ha incrementat a causa dels efectes possitius sobre la salut humana.
S’entén per flora apícola el conjunt d’espècies vegetals, silvestres o conreades, capaces d’atraure les abelles, les quals n’obtenen el seu aliment.
L’abella de mel més coneguda, Apis Mellifera L., s’ha extés arreu del món, primer de forma natural i, després, gràcies a l’assistència humana. Aquesta col·laboració va originar l’apicultura.
