- En l'espai no hi ha un mitjà que transmeta el so, per això en les pel·lícules de ciència-ficció no haurien d'escoltar-se les batalles espacials.0Escampades per la geografia peninsular, les neveres han quedat com una prova d'èpoques molt més fredes que l'actual.
Entrevista a Joandomènec Ros
«El repte principal de l'IEC és mantenir la flama de la llengua»
23 des. 2020
Entrevista a Joandomènec Ros, actual president de l'Institut d'Estudis Catalans, amb motiu de la publicació de la seua nova obra dedicada a la trajectòria i els projectes de l'IEC.
El retard de la implantació de Radar COVID ha perjudicat el funcionament i la popularització de l'ús d'aquesta aplicació per a rastrejar cadenes de contagi de COVID-19.
El tipus de mascareta més eficaç dependrà de per a què les volem utilitzar. Hi ha tres tipus: les autofiltrables o EPI, les quirúrgiques i les higièniques.
Anabel Forte, professora d'Estadística i Investigació Operativa de la Universitat de València, explica per què és difícil fer bones prediccions de la pandèmia.
gen. 11, 2021
gen. 04, 2021
des. 28, 2020
jul. 27, 2020
jul. 27, 2020
maig 29, 2020
ÚLTIM NÚMERO DE MÈTODE
by Carles Pelejero and Eva Calvo
by Francisco José Navarro
by Belen Gonzalez-Gaya
by María José López García
by Magda Vila, Jordi Camp and Elisa Berdalet
by Arnau Carreño, Àngel Izquierdo-Font and Josep Lloret
by Laura Filardo-Llamas
NOTÍCIES
Nova edició de l’aparador web de llibres amb algunes de les novetats en divulgació científica que ens han deixat les últimes setmanes del 2020.
02 gen. 2021
Des de Mètode ens acomiadem de l'any 2020 recopilant els articles més llegits del nostre web.
28 des. 2020
Entrevista a Joandomènec Ros, actual president de l'Institut d'Estudis Catalans, amb motiu de la publicació de la seua nova obra dedicada a la trajectòria i els projectes de l'IEC.
23 des. 2020
Repassem, a través dels articles publicats en Mètode, l'actualitat d'aquests darrers dotze mesos de crisi sanitària provocada pel nou coronavirus SARS-CoV-2.
22 des. 2020
ELS PERQUÈS DE MÈTODE
gen. 11, 2021
gen. 04, 2021
des. 28, 2020
LLIBRES
jul. 27, 2020
jul. 27, 2020
jul. 27, 2020
ÚLTIM NÚMERO DE MÈTODE
The future of biodiversity on Earth
by Daniel Sol
by Manuel Serra, María José Carmona, Eduardo Moisés García-Roger, Raquel Ortells
From nuclear desert to evolutionary lab
by German Oriazola
Diverse ways to think about cancer
by E. Yagmur Erten, Hanna Kokko
by Álvaro San Millán
by Borja Figueirido
25 ANYS DE MÈTODE
Els temes plantejats a la monografia Abelles de mel (primavera de 2002) segueixen vigents: alguns dels problemes que s’albiraven fins i tot s’han aguditzat.
Salvador Andrés i Santonja és apicultor i l’encarregat del Dipòsit Municipal d’Abelles d’Alcoi, iniciativa que té com a objectiu recuperar els eixams que entren en la ciutat.
Estudis recents estimen que entre un 30-40% de la producció agrícola depèn de la pol·linització entomòfila i assenyalen el seu rol fonamental en la conservació de la vegetació autòctona.
L'interés pels productes del rusc d'abelles com la mel, el pol·leo, la gelea reial o el pròpoli o s'ha incrementat a causa dels efectes possitius sobre la salut humana.
S’entén per flora apícola el conjunt d’espècies vegetals, silvestres o conreades, capaces d’atraure les abelles, les quals n’obtenen el seu aliment.
L’abella de mel més coneguda, Apis Mellifera L., s’ha extés arreu del món, primer de forma natural i, després, gràcies a l’assistència humana. Aquesta col·laboració va originar l’apicultura.
