Teresa Thompson Parlem de ciència
Cròniques ADN - Pere Puigdomènech

Mètode publica Cròniques de l’ADN, recopilació dels articles escrits pel científic Pere Puigdomènech al llarg de deu anys en El Periódico de Catalunya.
imatge portada cienciaferides

A partir del dilluns 3 d’agost, els lectors i lectores que visiten la web de Mètode podran llegir cinc relats inèdits escrits per noves «escriptores cienciaferides». Aquest estiu se sumen a aquesta sèrie de relats les visions de Mònica Batet, Carlota Gurt, Jaume C. Pons Alorda, Anna Balbona i Albert Villaró.
Número 106 revista Mètode, Bo per a menjar

El número 106 de Mètode, coordinat per Gonzalo Casino i Montserrat Rabasa, aborda les relacions entre alimentació, societat i salut.
mani rosalind franklin nobel

El rol de víctima atribuït dins de la llegenda de la doble hèlix no hauria d’eclipsar les brillants aportacions de Rosalind Franklin, sovint menystingudes en les narracions esquemàtiques de la seua trajectòria científica.
APPEC
mascareta emergència emergències

Potser el canvi climàtic no ens afectarà de forma tan sobtada com una epidèmia, però quan passi aquesta emergència seria un bon moment per revisar l’estratègia de comunicació per evitar la que ens caurà més endavant.
ciencia covid-19

Els qui ens dediquem a la creació i difusió de coneixement hem de fer ús intel·ligent del seu caràcter contingent i provisional per a promoure la idea que el que poden semblar febleses són, en realitat, els trets que permeten el progrés del coneixement científic i el seu caràcter disruptiu.

FORMES INFINITES: DARRER NÚMERO DE MÈTODE

ÚLTIM NÚMERO DE MÈTODE

Bo per a menjar

When biology became engineering

by Victor de Lorenzo

Can life be standardized?

by Juli Peretó and Manuel Porcar

The long and winding road

by Sergi Valverde

Towards the right standards

by Michele S. Garfinkel

Subscribe to our newsletter


Language: CatalanSpanishEnglish

NOTÍCIES

illustració cienciaferides fotografia zverek

El Géza Ribli ho recorda just llavors i comença a seguir per un passadís llarg aquella noia de jersei negre. Fa uns trenta anys d’aquell matí que després d’arribar al despatx i escoltar una de les frases del Péter Mészarós va pensar que si l’avorriment era una malaltia, ell ja feia temps que la patia.

Cròniques ADN - Pere Puigdomènech

Mètode publica Cròniques de l’ADN, recopilació dels articles escrits pel científic Pere Puigdomènech al llarg de deu anys en El Periódico de Catalunya.
ebola - Pere Puigdomènech

Ens podem sentir lluny d’algunes malalties com l'ebola, però la globalització del moviment de persones i productes i el canvi climàtic ens hi acosten.

Turisme

Tenim discussions sobre el turisme a casa nostra. D’una banda, el turisme és un dels pilars de la nostra economia; d’altra, hi ha veïns que se senten molestos pel que consideren un excés.

FORMES INFINITES: DARRER NÚMERO DE MÈTODE

ÚLTIM NÚMERO DE MÈTODE

Bo per a menjar

Surviving uncertainty

by Manuel Serra, María José Carmona, Eduardo Moisés García-Roger, Raquel Ortells

Diverse ways to think about cancer

by E. Yagmur Erten, Hanna Kokko

Dodging magic bullets

by Álvaro San Millán

Vestiges of our first steps

by Borja Figueirido

Subscriu-te al butlletí


Idioma: CatalàEspanyolAnglés

25 ANYS DE MÈTODE

Els temes plantejats a la monografia Abelles de mel (primavera de 2002) segueixen vigents: alguns dels problemes que s’albiraven fins i tot s’han aguditzat.
1

Salvador Andrés i Santonja és apicultor i l’encarregat del Dipòsit Municipal d’Abelles d’Alcoi, iniciativa que té com a objectiu recuperar els eixams que entren en la ciutat.

1

Estudis recents estimen que entre un 30-40% de la producció agrícola depèn de la pol·linització entomòfila i assenyalen el seu rol fonamental en la conservació de la vegetació autòctona.
1

L'interés pels productes del rusc d'abelles com la mel, el pol·leo, la gelea reial o el pròpoli o s'ha incrementat a causa dels efectes possitius sobre la salut humana.

1

S’entén per flora apícola el conjunt d’espècies vegetals, silvestres o conreades, capaces d’atraure les abelles, les quals n’obtenen el seu aliment.
1

L’abella de mel més coneguda, Apis Mellifera L., s’ha extés arreu del món, primer de forma natural i, després, gràcies a l’assistència humana. Aquesta col·laboració va originar l’apicultura.
1

MÈTODE TV