Es pot aplicar la neurociència a l’educació?
Entendre el cervell en els processos d’aprenentatge
0 Comments
Entrevista a Angela Saini
«Cal estudiar la raça com un fenomen social, no com un de biològic»
ENTREVISTA
Mètode parla de nou amb la periodista científica i escriptora britànica Angela Saini, amb motiu de la publicació en castellà de la seua última obra titulada Superior: el retorno del racismo científico.
Nova convocatòria per a la recepció d'articles de la revista Mètode sobre zones àrides. Data límit d’enviament: 22 de setembre de 2021.
Mètode impulsa l’humor gràfic amb una nova secció dedicada a les vinyetes d’actualitat científica i que inaugura el dibuixant Ferran Martín.
El volum 108 de la revista explora la participació social en la recerca i la construcció del coneixement científic.
Des de l’arribada de la COVID-19 han abundat tota mena d’informacions. Sense tota aquesta infodèmia potser s’hauria pogut avançar de manera molt més eficient en el control de la pandèmia.
La vacuna ens protegeix contra les formes greus de la COVID-19, però evita que ens contagiem o que contagiem els altres?
És útil parlar d'onades en la pandèmia de COVID-19 o potser altres metàfores, com la l'incendi forestal, poden ser més apropiades?
ÚLTIM NÚMERO DE MÈTODE
by Josep Perelló
by Emilia López-Iñesta, Miguel Ángel Queiruga-Dios, Daniel García-Costa, Francisco Grimaldo
by Yasuhito Abe
by Ana Delicado, Jussara Rowland, Empar Vengut Climent, Isabel Mendoza-Poudereux, Edurne Gaston
25 ANYS DE MÈTODE
Els temes plantejats a la monografia Abelles de mel (primavera de 2002) segueixen vigents: alguns dels problemes que s’albiraven fins i tot s’han aguditzat.
Salvador Andrés i Santonja és apicultor i l’encarregat del Dipòsit Municipal d’Abelles d’Alcoi, iniciativa que té com a objectiu recuperar els eixams que entren en la ciutat.
Estudis recents estimen que entre un 30-40% de la producció agrícola depèn de la pol·linització entomòfila i assenyalen el seu rol fonamental en la conservació de la vegetació autòctona.
L'interés pels productes del rusc d'abelles com la mel, el pol·leo, la gelea reial o el pròpoli o s'ha incrementat a causa dels efectes possitius sobre la salut humana.
S’entén per flora apícola el conjunt d’espècies vegetals, silvestres o conreades, capaces d’atraure les abelles, les quals n’obtenen el seu aliment.
L’abella de mel més coneguda, Apis Mellifera L., s’ha extés arreu del món, primer de forma natural i, després, gràcies a l’assistència humana. Aquesta col·laboració va originar l’apicultura.
