L’Horta a través dels seus noms
gen. 13, 2017
Objectiu: atrapar el tigre
Una plataforma de ciència ciutadana per a combatre el mosquit tigre22 febr. 2016I per què cou la picada? I per què transmeten tantes malalties aquests insectes? Carles Martín Cantarino ens respon tots aquests 'perquès'.
23 jul. 2015La saviesa popular ha transmés l'ús de l'alfàbega com a repel·lent de mosquits per evitar la seua picada. Per què aquesta planta espanta aquests insectes?29 juny 2015
El número d’estiu de Mètode, coordinat per Jordi Agustí, fa una revisió a les incògnites i qüestions encara no resoltes sobre la evolució de la nostra pròpia espècie.
25 jul. 2017
A l'estiu de 2008, la revista Mètode dedicava un número al paisatge. Prop d’una década després, el seu coordinador, Eliseu T. Climent, reflexiona sobre relació actual entre paisatge i societat.
13 jul. 2017
Josep Rubert és l’artífex de la investigació químico-nutricional més completa realitzada sobre la xufa i l’orxata en els últims quinze anys. El contingut nutricional de les orxates naturals les converteix en una llet vegetal interessant més enllà del seu tradicional consum estiuenc.
10 jul. 2017
L'anuari del 2016 se centra en la neurociència, la connexió entre ciència i ideologia, el gènere en la investigació científica i l'astrofísica i la cosmologia del segle XXI.
04 jul. 2017
Per què unes espècies estan en uns llocs determinats i altres a tot arreu? Per què hi ha més diversitat biològica als tròpics? Afectarà l’escalfament global a la biodiversitat de manera distinta a com han actuat canvis climàtics al passat?
03 jul. 2017
Mètode va dedicar el seu número 49 a desxifrar els secrets de l’olivera. El coordinador de L’arbre evitern, Fernando Sapiña, repassa la situació d’aquest cultiu mediterrani al nostre territori.
03 jul. 2017
ENTREVISTA
ÚLTIM NÚMERO DE MÈTODE
by Sergio Segura de León
by Pilar Bayer Isant
by Xavier Mora
by Vicente Muñoz
by María Teresa Lozano Imízcoz
25 ANYS DE MÈTODE
Amb motiu dels 25 anys de Mètode, Vicenç M. Rosselló recupera La cala encantada, un estudi al voltant de la ciència i cultura de la cala mediterrània, publicat a l’estiu de 2012.
A la literatura balear, la cala no ha centrat el protagonisme de la poesia, tot i la seua predominança en el paisatge de les Illes, però sí que hi té una presència selecta.
L'exploració de cavitats litorals al Migjorn de Mallorca, moltes amb importants continuacions subaquàtiques, suggereixen la relació genètica i hidrològica entre les cales i l'endocarst.
El paper de la pintura no ha estat el que s’hauria pogut esperar per conscienciar del valor del paisatge balear, i molts d’aquests espais no s’han salvat de l’impacte del turisme i la construcció.
Al Mediterrani, el terme 'cala' abunda per a denominar qualsevol racó d’un litoral rocallós. Però les cales en sentit estricte són definides pel seu component calcari.
