Comunicar la ciència en el segle XXI

«Escriure sobre les dones de l’observatori de Harvard va ser una revelació per a mi»

ELS PERQUÈS DE MÈTODE

al·lèrgia

L’al·lèrgia és una patologia clínica que pateixen alguns individus i que es desenvolupen front a molècules inofensives (és a dir, que no són tòxiques ni infeccioses) anomenades al·lèrgens. L’al·lergen provoca una resposta immunitària de l’organisme, que és l’autèntica causant dels danys i la simptomatologia de l’al·lèrgia.
Accident de Txernòbil

La matinada del 26 d’abril de 1986 els operadors de la central nuclear de Txernòbil es disposaven a comprovar la seguretat del reactor.
Conferències Els grans reptes de la ciència

ELS PERQUÈS DE MÈTODE

al·lèrgia

L’al·lèrgia és una patologia clínica que pateixen alguns individus i que es desenvolupen front a molècules inofensives (és a dir, que no són tòxiques ni infeccioses) anomenades al·lèrgens. L’al·lergen provoca una resposta immunitària de l’organisme, que és l’autèntica causant dels danys i la simptomatologia de l’al·lèrgia.
Accident de Txernòbil

La matinada del 26 d’abril de 1986 els operadors de la central nuclear de Txernòbil es disposaven a comprovar la seguretat del reactor.

REVISTA MÈTODE

El monogràfic del número 101 s’endinsa en les ciències forenses i la seua aportació a la memòria històrica

NOTÍCIES

Enric Marco, tècnic superior d'Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València i doctor en Física Solar, col·laborarà amb la revista Mètode de manera habitual amb la seua pròpia secció, Astronomia de trinxera.

Gemma Marfany, professora de Genètica de la Universitat de Barcelona i cap d'unitat del Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Rares CIBERER, col·laborarà amb la revista Mètode de manera habitual amb la seua pròpia secció, Gens i Gents.

Entrevista a Mónica Giménez Marqués, investigadora al departament de Química Inorgànica de la Universitat de València.

Científics europeus envien un missatge a la Unió Europea per tal que no s’opose a l’aplicació d’eines d’edició genètica de precisió com CRISPR per a l’obtenció de varietats d’interès agrícola.

25 ANYS DE MÈTODE

Els temes plantejats a la monografia Abelles de mel (primavera de 2002) segueixen vigents: alguns dels problemes que s’albiraven fins i tot s’han aguditzat.
1
Salvador Andrés i Santonja

Salvador Andrés i Santonja és apicultor i l’encarregat del Dipòsit Municipal d’Abelles d’Alcoi, iniciativa que té com a objectiu recuperar els eixams que entren en la ciutat.

1

Estudis recents estimen que entre un 30-40% de la producció agrícola depèn de la pol·linització entomòfila i assenyalen el seu rol fonamental en la conservació de la vegetació autòctona.
1

L'interés pels productes del rusc d'abelles com la mel, el pol·leo, la gelea reial o el pròpoli o s'ha incrementat a causa dels efectes possitius sobre la salut humana.

1

S’entén per flora apícola el conjunt d’espècies vegetals, silvestres o conreades, capaces d’atraure les abelles, les quals n’obtenen el seu aliment.
1

L’abella de mel més coneguda, Apis Mellifera L., s’ha extés arreu del món, primer de forma natural i, després, gràcies a l’assistència humana. Aquesta col·laboració va originar l’apicultura.
1

MÈTODE TV