Redescobrir el paisatge amb Rosa Torres
oct. 03, 2018
La comunicació de l’edició genètica
juny 19, 2018
Les múltiples cares del dolor
El 17 d'octubre se celebra el Dia mundial contra el dolor17 oct. 2018- Recuperem l'entrevista realitzada a David Attenborough l'any 2010 amb motiu del pròxim número 100 de la revista Mètode.15 oct. 2018Recuperem l'entrevista realitzada a Umberto Eco l'any 2004 amb motiu del pròxim número 100 de la revista Mètode.09 oct. 2018
MONOGRÀFIC 81: ITINERÀNCIES
Les mesures polítiques de control de fronteres han convertit Europa i l'Estat espanyol en una mena de fortalesa en la qual cada vegada és més difícil penetrar i, per tant, accedir al procediment d'asil.
21 maig 2014
Aquest article reflexiona sobre el balanç de costos/beneficis de la mobilitat humana en les societats, tant emissores de població com receptores, i en les persones que les componen.
21 maig 2014
NOTÍCIES
Nova convocatòria per a la recepció d'articles de la revista Mètode. El monogràfic del número 103 (tardor 2019) estarà dedicat a les relacions entre evolució i diversitat biològica.
10 oct. 2018
El laboratori de Lluís Montoliu ha estat pioner a Espanya en l'ús de CRISPR per a investigar malalties rares. El científic va analitzar a València l'impacte en la recerca i en possibles teràpies d'aquesta tècnica.
10 oct. 2018
La revista Mètode de difusió de la investigació de la Universitat de València ha estat guardonada en la XIX edició dels premis Ciencia en Acción pel seu «rigor i qualitat».
08 oct. 2018
La Serra de Tramuntana, el Montseny, el Penyagolosa i altres paisatges emblemàtics del nostre territori interpretats per l'artista valenciana Rosa Torres conformaren el segell visual del monogràfic d'estiu del 2008.
03 oct. 2018
Recuperem l'entrevista realitzada a John Maddox l'any 1995 amb motiu del pròxim número 100 de la revista Mètode.
02 oct. 2018
Recuperem l'entrevista realitzada a Lynn Margulis l'any 2001 amb motiu del pròxim número 100 de la revista Mètode.
25 set. 2018
ENTREVISTA
NOVETAT EDITORIAL
Mètode publica Estimats volcans. El vulcanisme, del Pacífic a la Garrotxa, un llibre que posa de manifest la importància del fenomen del vulcanisme al planeta Terra.
21 maig 2018
Fragment del segon capítol de l'obra, Estimats volcans. El vulcanisme, del Pacífic a la Garrotxa, en què s'analitzen els principals efectes de les erupcions volcàniques sobre el territori i les poblacions d'humans i animals que l'habiten.
21 maig 2018
ELS PERQUÈS DE MÈTODE
set. 04, 2018
juny 25, 2018
maig 14, 2018
ÚLTIM NÚMERO DE MÈTODE
Beyond counting species: A new way to look at biodiversity
by Cristina Llopis-Belenguer, Isabel Blasco-Costa, Juan Antonio Balbuena
Life in extreme conditions: The paradox of Antarctic marine biodiversity
by Stefano Ambroso, Josep-Maria Gili, Rebeca Zapata Guardiola, Janire Salazar
Marine biodiversity in space and time: What tiny fossils tell
by Moriaki Yasuhara
The map of biodiversity: From local to global scales
by Maria Anton Pardo
Trophic interactions and biodiversity: How natural enemies shape biodiversity: a double-edged sword
by Alexandre Mestre, Robert D. Holt
Rethinking conservation: Towards a paradigm shift
by Alejandro Martínez-Abraín
25 ANYS DE MÈTODE
Els temes plantejats a la monografia Abelles de mel (primavera de 2002) segueixen vigents: alguns dels problemes que s’albiraven fins i tot s’han aguditzat.
Salvador Andrés i Santonja és apicultor i l’encarregat del Dipòsit Municipal d’Abelles d’Alcoi, iniciativa que té com a objectiu recuperar els eixams que entren en la ciutat.
Estudis recents estimen que entre un 30-40% de la producció agrícola depèn de la pol·linització entomòfila i assenyalen el seu rol fonamental en la conservació de la vegetació autòctona.
L'interés pels productes del rusc d'abelles com la mel, el pol·leo, la gelea reial o el pròpoli o s'ha incrementat a causa dels efectes possitius sobre la salut humana.
S’entén per flora apícola el conjunt d’espècies vegetals, silvestres o conreades, capaces d’atraure les abelles, les quals n’obtenen el seu aliment.
L’abella de mel més coneguda, Apis Mellifera L., s’ha extés arreu del món, primer de forma natural i, després, gràcies a l’assistència humana. Aquesta col·laboració va originar l’apicultura.
