De la imaginació a la ciència
nov. 13, 2018
L’eixida d’Àfrica
nov. 06, 2018
Batut de ciència
juny 27, 2018
De la imaginació a la ciència
La creativitat i la imaginació com a motors fonamentals de l'avanç científic13 nov. 2018- Recuperem l'entrevista realitzada a Richard Dawkins l'any 2009 amb motiu del pròxim número 100 de la revista Mètode.06 nov. 2018Recuperem l'entrevista realitzada a Janet Browne l'any 2009 amb motiu del pròxim número 100 de la revista Mètode.23 oct. 2018
MONOGRÀFIC 81: ITINERÀNCIES
Les mesures polítiques de control de fronteres han convertit Europa i l'Estat espanyol en una mena de fortalesa en la qual cada vegada és més difícil penetrar i, per tant, accedir al procediment d'asil.
21 maig 2014
Aquest article reflexiona sobre el balanç de costos/beneficis de la mobilitat humana en les societats, tant emissores de població com receptores, i en les persones que les componen.
21 maig 2014
NOTÍCIES
Què és la biologia sintètica? Una taula d'experts tracta de respondre aquesta qüestió amb un debat obert emmarcat dins de la inauguració del projecte europeu BioRoboost.
07 nov. 2018
Recuperem l'entrevista realitzada a Richard Dawkins l'any 2009 amb motiu del pròxim número 100 de la revista Mètode.
06 nov. 2018
És possible explicar el canvi climàtic en televisió? D’això en va parlar Mònica López, cap dels serveis meteorològics de TVE, en el marc del cicle d'activitats «València canvia pel clima».
02 nov. 2018
Es compleix el centenari d'una pandèmia que, entre 1918 i 1919, va deixar més morts que el conflicte de la Primera Guerra Mundial.
30 oct. 2018
L’any 1998 naixia l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València. Us oferim la crònica de la seua V Jornada Científica, marcada per aquesta fita.
29 oct. 2018
La Conselleria d'Agricultura de la Generalitat Valenciana llança el Catàleg valencià de varietats tradicionals d’interés agrari per a revifar i conservar els recursos fitogenètics del camp valencià.
24 oct. 2018
ENTREVISTA
NOVETAT EDITORIAL
Mètode publica Estimats volcans. El vulcanisme, del Pacífic a la Garrotxa, un llibre que posa de manifest la importància del fenomen del vulcanisme al planeta Terra.
21 maig 2018
Fragment del segon capítol de l'obra, Estimats volcans. El vulcanisme, del Pacífic a la Garrotxa, en què s'analitzen els principals efectes de les erupcions volcàniques sobre el territori i les poblacions d'humans i animals que l'habiten.
21 maig 2018
100 NÚMEROS DE MÈTODE
nov. 13, 2018
nov. 06, 2018
oct. 30, 2018
oct. 23, 2018
oct. 17, 2018
ÚLTIM NÚMERO DE MÈTODE
Beyond counting species: A new way to look at biodiversity
by Cristina Llopis-Belenguer, Isabel Blasco-Costa, Juan Antonio Balbuena
Life in extreme conditions: The paradox of Antarctic marine biodiversity
by Stefano Ambroso, Josep-Maria Gili, Rebeca Zapata Guardiola, Janire Salazar
Marine biodiversity in space and time: What tiny fossils tell
by Moriaki Yasuhara
The map of biodiversity: From local to global scales
by Maria Anton Pardo
Trophic interactions and biodiversity: How natural enemies shape biodiversity: a double-edged sword
by Alexandre Mestre, Robert D. Holt
Rethinking conservation: Towards a paradigm shift
by Alejandro Martínez-Abraín
25 ANYS DE MÈTODE
Els temes plantejats a la monografia Abelles de mel (primavera de 2002) segueixen vigents: alguns dels problemes que s’albiraven fins i tot s’han aguditzat.
Salvador Andrés i Santonja és apicultor i l’encarregat del Dipòsit Municipal d’Abelles d’Alcoi, iniciativa que té com a objectiu recuperar els eixams que entren en la ciutat.
Estudis recents estimen que entre un 30-40% de la producció agrícola depèn de la pol·linització entomòfila i assenyalen el seu rol fonamental en la conservació de la vegetació autòctona.
L'interés pels productes del rusc d'abelles com la mel, el pol·leo, la gelea reial o el pròpoli o s'ha incrementat a causa dels efectes possitius sobre la salut humana.
S’entén per flora apícola el conjunt d’espècies vegetals, silvestres o conreades, capaces d’atraure les abelles, les quals n’obtenen el seu aliment.
L’abella de mel més coneguda, Apis Mellifera L., s’ha extés arreu del món, primer de forma natural i, després, gràcies a l’assistència humana. Aquesta col·laboració va originar l’apicultura.
