La naturalesa com a qüestió política
set. 07, 2017
La cuina rural silvestre
set. 07, 2017
- La ciència forestal apunta a solucions potser necessàries, com els focs prescrits en llocs o nodus selectes, o la necessitat de reduir dràsticament la densitat de les espècies més piròfites des del moment que naixen.14 set. 2017
Les plantes silvestres han estat consumides tradicionalment bé com aliment preferent o bé com a condiment o complement. Joan Pellicer va dedicar una especial atenció a conèixer quines d’aquestes plantes eren usades tradicionalment en la cuina, així com el seu ús i formes de preparació i d’elaboració.
07 set. 2017
Xavier Bellés, Martí Domínguez i Juli Peretó conversen sobre el naturalista a l’Espai Ciència de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània. Ens ho conta Ferran Suay.
21 set. 2017
L'autor, l'investigador Roberto García-Roa, ens explica com es va prendre la imatge premiada per la revista BMC Ecology.
14 set. 2017
Els mitjans de comunicació s’han abocat a fer prospectiva sobre quan la intel·ligència de les màquines superarà la humana, quins llocs de treball seran substituïts més aviat, i com ens hem de preparar per al posthumanisme.
05 set. 2017
El número d’estiu de Mètode, coordinat per Jordi Agustí, fa una revisió a les incògnites i qüestions encara no resoltes sobre la evolució de la nostra pròpia espècie.
25 jul. 2017
A l'estiu de 2008, la revista Mètode dedicava un número al paisatge. Prop d’una década després, el seu coordinador, Eliseu T. Climent, reflexiona sobre relació actual entre paisatge i societat.
13 jul. 2017
Josep Rubert és l’artífex de la investigació químico-nutricional més completa realitzada sobre la xufa i l’orxata en els últims quinze anys. El contingut nutricional de les orxates naturals les converteix en una llet vegetal interessant més enllà del seu tradicional consum estiuenc.
10 jul. 2017
ENTREVISTA
ÚLTIM NÚMERO DE MÈTODE
by Sergio Segura de León
by Pilar Bayer Isant
by Xavier Mora
by Vicente Muñoz
by María Teresa Lozano Imízcoz
25 ANYS DE MÈTODE
Amb motiu dels 25 anys de Mètode, Vicenç M. Rosselló recupera La cala encantada, un estudi al voltant de la ciència i cultura de la cala mediterrània, publicat a l’estiu de 2012.
A la literatura balear, la cala no ha centrat el protagonisme de la poesia, tot i la seua predominança en el paisatge de les Illes, però sí que hi té una presència selecta.
L'exploració de cavitats litorals al Migjorn de Mallorca, moltes amb importants continuacions subaquàtiques, suggereixen la relació genètica i hidrològica entre les cales i l'endocarst.
El paper de la pintura no ha estat el que s’hauria pogut esperar per conscienciar del valor del paisatge balear, i molts d’aquests espais no s’han salvat de l’impacte del turisme i la construcció.
Al Mediterrani, el terme 'cala' abunda per a denominar qualsevol racó d’un litoral rocallós. Però les cales en sentit estricte són definides pel seu component calcari.
