Entrevista a José Miguel Mulet
«Els transgènics són simplement una opció alimentària més»20 Gen 2020- L'astroquímica (o astrofísica de laboratori) estudia les molècules en l’univers, ens ajuda a comprendre què va passar perquè avui estiguem ací.0La indústria dels colorants va constituir el primer sector empresarial de llarg abast nascut directament d’un descobriment científic. Una circumstància que seria clau perquè les nacions desenvolupades prengueren consciència de les implicacions que se’n deriven i estimularen la investigació.
L'anuari del 2020 se centra en els reptes de la ciència, les ciències forenses, el paper de la ciència en el nazisme i en els diversos escenaris evolutius que contribueixen a entendre millor la biodiversitat.
20 Gen 2020
Mulet combina la tasca docent amb la investigació en bioquímica i biotecnologia de les plantes i la divulgació científica.
20 Gen 2020
La Institució Alfons el Magnànim edita l'obra Retrats de ciència, una selecció de les entrevistes publicades a Mètode al llarg de la seua trajectòria.
17 Gen 2020
Des de Mètode ens acomiadem de l'any 2019 recopilant les entrevistes més llegides del nostre web.
30 Des 2019
ELS PERQUÈS DE MÈTODE
Nov 11, 2019
Set 30, 2019
LLIBRES
Des 23, 2019
Des 02, 2019
Des 02, 2019
ÚLTIM NÚMERO DE MÈTODE
The future of biodiversity on Earth
by Daniel Sol
by Manuel Serra, María José Carmona, Eduardo Moisés García-Roger, Raquel Ortells
From nuclear desert to evolutionary lab
by German Oriazola
Diverse ways to think about cancer
by E. Yagmur Erten, Hanna Kokko
by Álvaro San Millán
by Borja Figueirido
25 ANYS DE MÈTODE
Els temes plantejats a la monografia Abelles de mel (primavera de 2002) segueixen vigents: alguns dels problemes que s’albiraven fins i tot s’han aguditzat.
Salvador Andrés i Santonja és apicultor i l’encarregat del Dipòsit Municipal d’Abelles d’Alcoi, iniciativa que té com a objectiu recuperar els eixams que entren en la ciutat.
Estudis recents estimen que entre un 30-40% de la producció agrícola depèn de la pol·linització entomòfila i assenyalen el seu rol fonamental en la conservació de la vegetació autòctona.
L'interés pels productes del rusc d'abelles com la mel, el pol·leo, la gelea reial o el pròpoli o s'ha incrementat a causa dels efectes possitius sobre la salut humana.
S’entén per flora apícola el conjunt d’espècies vegetals, silvestres o conreades, capaces d’atraure les abelles, les quals n’obtenen el seu aliment.
L’abella de mel més coneguda, Apis Mellifera L., s’ha extés arreu del món, primer de forma natural i, després, gràcies a l’assistència humana. Aquesta col·laboració va originar l’apicultura.
