L’Horta a través dels seus noms
gen. 13, 2017
El món de Joc de trons, o Cançó de gel i foc, que és com es coneix la saga de novel·les, presenta una peculiaritat sorprenent: les estacions se prolonguen uns quants anys i la seua duració és impredictible. Com pot ser una cosa així?
07 jul. 2017Cherry picking és seleccionar les cireres més madures d’una cistella i dir «uuuummmm, què bones», sense voler veure que algunes són verdes i d’altres estan picades. És quan t’ofereixen de comprar-les i has de negociar un preu, que començaràs a dir que n’hi ha de malmeses.03 jul. 2017
L'anuari del 2016 se centra en la neurociència, la connexió entre ciència i ideologia, el gènere en la investigació científica i l'astrofísica i la cosmologia del segle XXI.
04 jul. 2017
Per què unes espècies estan en uns llocs determinats i altres a tot arreu? Per què hi ha més diversitat biològica als tròpics? Afectarà l’escalfament global a la biodiversitat de manera distinta a com han actuat canvis climàtics al passat?
03 jul. 2017
Ja podeu llegir en la web de Mètode el relat guanyador d'Inspiraciència 2017 en la categoria juvenil català.
03 jul. 2017
El Museu Nacional de Ciència i Tecnologia, a La Corunya, acull l’acte d’entrega dels premis de la setena edició d’Inspiraciència, el concurs de relats d’inspiració científica organitzat pel CSIC.
30 juny 2017
La Federació d’Associacions d’Editors de Premsa, Revistes i Mitjans Digitals reconeix en la quarta Nit de les Revistes i la Premsa en Català la trajectòria de la revista Mètode.
29 juny 2017
Lluís Montoliu exposa el potencial de les noves tècniques d'edició genètica en l'Institut d'Investigació Sanitària La Fe
23 juny 2017
ENTREVISTA
ÚLTIM NÚMERO DE MÈTODE
by Sergio Segura de León
by Pilar Bayer Isant
by Xavier Mora
by Vicente Muñoz
by María Teresa Lozano Imízcoz
25 ANYS DE MÈTODE
A l'estiu de 2008, la revista Mètode dedicava un número al paisatge. Prop d’una década després, el seu coordinador, Eliseu T. Climent, reflexiona sobre relació actual entre paisatge i societat.
La geografia valenciana ha estat poc treballada, fins i tot pels pintors valencians. Figures com Sorolla o Pinazo van focalitzar-se més en el costumisme que en els elements del nostre paisatge.
El soroll que es produeix voluntàriament per la nostra comunitat, per tal d'expressar i comunicar, constitueix el nostre paisatge sonor i part del nostre patrimoni.
Les noves dinàmiques territorials i, en particular, els extensos processos d'expansió urbanística han dissolt els límits entre la ciutat i els diferents espais geogràfics.
El paisatge, naix o es fa? És solament «allò que ens envolta»? Aquest article fa una reflexió sobre el concepte de paisatge i les diferents teories culturals que l'han delimitat.
