De la memòria insubornable
Jun 27, 2019
Entre la candidesa i el cinisme
Jul 08, 2019
Entrevista a Dava Sobel
Jul 05, 2019
Quan la tecnologia va més ràpid que la comprensió
Propietats poc intuïtives de les xarxes neuronals profundes15 Nov 2018- Jocelyn Bell va observar el primer púlsar. Després d'enviar un article a la revista Nature relatant el descobriment en 1968, Hewish, Bell i tres coautors més, Hewish i el seu col·lega de Cambridge Martin Ryle van compartir el Premi Nobel de Física. Jocelyn Bell se’n va quedar fora.16 Nov 2018L’exhumació dels cossos de les víctimes de la dictadura franquista és imprescindible si volem que la seua memòria no ens desperte per les nits com un fantasma vaporós del passat.27 Jun 2019
Les mesures polítiques de control de fronteres han convertit Europa i l'Estat espanyol en una mena de fortalesa en la qual cada vegada és més difícil penetrar i, per tant, accedir al procediment d'asil.
21 Mai 2014
Aquest article reflexiona sobre el balanç de costos/beneficis de la mobilitat humana en les societats, tant emissores de població com receptores, i en les persones que les componen.
21 Mai 2014
REVISTA MÈTODE
‘La memòria dels ossos’, nou número de Mètode
El monogràfic del número 101 s’endinsa en les ciències forenses i la seua aportació a la memòria històrica
17 Jun 2019
0 Comments
NOTÍCIES
Héctor Tejero i Emilio Santiago presenten el seu llibre sobre la problemàtica del canvi climàtic: ¿Qué hacer en caso de incendio? Manifiesto por el Green new deal, amb la col·laboració de l'ambientòleg i escriptor Andreu Escrivà.
19 Jul 2019
Arquimedes s’ha convertit en el protagonista d’una òpera amb el seu nom, composta per James Dashow, la qual s'ha representat per primera vegada al nostre país a l’Hemisfèric de la Ciutat de les Arts i les Ciències de València.
16 Jul 2019
La Fundació Assut posa en marxa un diari d’informació sobre el Parc Natural de l’Albufera especialment dirigit als habitants de l’aiguamoll i el seu entorn immediat.
09 Jul 2019
Ha faltat Joan Cardells (València, 1948), cofundador de l'Equipo Realidad. L'artista va ser l'encarregat d'il·lustrar la portada del primer anuari de la revista Mètode editat en anglés.
08 Jul 2019
ENTREVISTA
SETMANA DEL CERVELL
Les especialitzacions en l’anatomia del cervell humà responsables dels nostres trets cognitius i conductuals únics han evolucionat en un període de temps molt curt.
27 Nov 2016
El cervell dels humans moderns és el resultat de l’evolució d’un pla de construcció (Bauplan) que comença a dissenyar-se fa 500 milions d’anys.
13 Jun 2016
La biologia evolutiva del desenvolupament evo-devo consisteix a comparar les trajectòries de desenvolupament completes de les espècies, un enfocament bastant innovador aplicat a la neurobiologia.
13 Jun 2016
LLIBRES
Jul 11, 2019
Jul 11, 2019
Jul 11, 2019
Jul 11, 2019
ÚLTIM NÚMERO DE MÈTODE
Memory written on bones: From ‘funus’ rites to the osteobiography of Valentia
by Manuel Polo-Cerdá, Elisa García-Prósper
A particular heritage: The importance of identified osteological collections
by Ana Luisa Santos
Looking for the unknown soldier: Identifying the missing from the First World War
by Nicholas Marquez-Grant, Roland Wessling, Angela Ofele, Victoria Moore
The case of the preserved brains of La Pedraja: Forensic sciences and historical memory in Spain
by Francisco Etxeberria, Fernando Serrulla
DNA rewrites our memory: Recovering the missing through their genetic profile
by Mercedes Aler Gay, Ángel Carracedo Álvarez
25 ANYS DE MÈTODE
Els temes plantejats a la monografia Abelles de mel (primavera de 2002) segueixen vigents: alguns dels problemes que s’albiraven fins i tot s’han aguditzat.
Salvador Andrés i Santonja és apicultor i l’encarregat del Dipòsit Municipal d’Abelles d’Alcoi, iniciativa que té com a objectiu recuperar els eixams que entren en la ciutat.
Estudis recents estimen que entre un 30-40% de la producció agrícola depèn de la pol·linització entomòfila i assenyalen el seu rol fonamental en la conservació de la vegetació autòctona.
L'interés pels productes del rusc d'abelles com la mel, el pol·leo, la gelea reial o el pròpoli o s'ha incrementat a causa dels efectes possitius sobre la salut humana.
S’entén per flora apícola el conjunt d’espècies vegetals, silvestres o conreades, capaces d’atraure les abelles, les quals n’obtenen el seu aliment.
L’abella de mel més coneguda, Apis Mellifera L., s’ha extés arreu del món, primer de forma natural i, després, gràcies a l’assistència humana. Aquesta col·laboració va originar l’apicultura.
