La pintura que va desfermar els grafits
març 01, 2018
L’autopista del Sistema Solar
des. 30, 2017
La llavor de ‘La evolución’
des. 17, 2017
Entrevista a Anna Traveset
«La major part de la biodiversitat encara està per descriure»01 març 2018- El Gabinet de Didàctica del Jardí Botànic de la Universitat de València et proposa cultivar plantes de gingebre i cúrcuma a partir dels rizomes que trobem habitualment al mercat.01 març 2018La gota freda no és sinònim de pluja forta mediterrània, tot i que des de la pantanada de Tous en 1982 per a molta gent són fenòmens equivalents.15 des. 2017
Mètode publica Estimats volcans. El vulcanisme, del Pacífic a la Garrotxa, un llibre que posa de manifest la importància del fenomen del vulcanisme al planeta Terra.
21 maig 2018
Fragment del segon capítol de l'obra, Estimats volcans. El vulcanisme, del Pacífic a la Garrotxa, en què s'analitzen els principals efectes de les erupcions volcàniques sobre el territori i les poblacions d'humans i animals que l'habiten.
21 maig 2018
ENTREVISTA
Entrevista a Anna Traveset
«La major part de la biodiversitat encara està per descriure»
01 març 2018
0 Comments
NOTÍCIES
Mètode publica Estimats volcans. El vulcanisme, del Pacífic a la Garrotxa, un llibre que posa de manifest la importància del fenomen del vulcanisme al planeta Terra.
21 maig 2018
Fragment del segon capítol de l'obra, Estimats volcans. El vulcanisme, del Pacífic a la Garrotxa, en què s'analitzen els principals efectes de les erupcions volcàniques sobre el territori i les poblacions d'humans i animals que l'habiten.
21 maig 2018
L’Escola Europea de Pensament Lluís Vives inaugura un cicle sobre neurociència al Centre Cultural La Nau de la Universitat de València baix la coordinació dels professors Isabel Fariñas i Federico Pallardó.
16 abr. 2018
L’artista Rafael Armengol conquereix el claustre de la Nau de la Universitat de València amb la instal·lació «El joc del color», en què analitza la descomposició de la llum a través de la pintura.
13 abr. 2018
ELS PERQUÈS DE MÈTODE
Quan s'observa una gran quantitat d'aigua com succeeix en la mar, distingim un color blau que pot variar depenent de la massa d'aigua que estiguem observant. La professora Inmaculada Pascual Villalobos ens explica per què.
14 maig 2018
Respon Enrique Font, professor titular d'Etologia a l'Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva.
28 març 2018
Respon José Viña, catedràtic de Fisiologia de la Universitat de València.
26 març 2018
ENTREVISTA
Entrevista a Julià Guillamon
«Escriure sobre la malaltia és una mena de teràpia col·lectiva»
12 març 2018
ÚLTIM NÚMERO DE MÈTODE
Vacation stories: Santiago Ramón y Cajal’s fiction
by Susana Collado-Vázquez and Jesús María Carrillo
by Josep Eladi Baños and Elena Guardiola.
Virginia Woolf: Between writing and disease
by Josep Ballester-Roca and Noelia Ibarra-Rius
A science fiction implant: Organ transplants in literature
by Xavier Duran
Sanatoriums in contemporary narratives: ‘The sea’, by Blai Bonet
by Adéla Koťátková
25 ANYS DE MÈTODE
Els temes plantejats a la monografia Abelles de mel (primavera de 2002) segueixen vigents: alguns dels problemes que s’albiraven fins i tot s’han aguditzat.
Salvador Andrés i Santonja és apicultor i l’encarregat del Dipòsit Municipal d’Abelles d’Alcoi, iniciativa que té com a objectiu recuperar els eixams que entren en la ciutat.
Estudis recents estimen que entre un 30-40% de la producció agrícola depèn de la pol·linització entomòfila i assenyalen el seu rol fonamental en la conservació de la vegetació autòctona.
L'interés pels productes del rusc d'abelles com la mel, el pol·leo, la gelea reial o el pròpoli o s'ha incrementat a causa dels efectes possitius sobre la salut humana.
S’entén per flora apícola el conjunt d’espècies vegetals, silvestres o conreades, capaces d’atraure les abelles, les quals n’obtenen el seu aliment.
L’abella de mel més coneguda, Apis Mellifera L., s’ha extés arreu del món, primer de forma natural i, després, gràcies a l’assistència humana. Aquesta col·laboració va originar l’apicultura.
