Tot i que no seria gens prudent considerar el SARS-CoV-2 per esgotat evolutivament, les seues opcions de millora mutacional semblen començar a escassejar.
La immunitat adquirida per la vacuna és més potent que la que s'obté una vegada s'ha passat la COVID-19, i també ofereix una major protecció a mitjà i llarg termini.
Seran necessàries dosis de reforç de les vacunes contra la COVID-19 per a continuar controlant aquesta pandèmia?
«Hem recuperat la confiança en la vacunació però les actituds són fluctuants»
Entrevista a Josep Lobera
Parlem amb el sociòleg i professor de la Universitat Autònoma de Madrid Josep Lobera sobre la percepció pública de la ciència.
El coronavirus ha motivat la col·laboració global entre dues lògiques sovint allunyades: la mèdica-científica i la periodística.
L'autor ens recorda que encara estem en plena pandèmia i que ho estarem durant una bona temporada. Cal continuar amb l’optimisme, però amb precaució.
Maria Garcés-Sánchez, investigadora de l'Àrea de Vacunes de FISABIO, ens explica per què de moment no és prioritària la vacunació infantil contra la COVID.
Des de l’arribada de la COVID-19 han abundat tota mena d’informacions. Sense tota aquesta infodèmia potser s’hauria pogut avançar de manera molt més eficient en el control de la pandèmia.
La vacuna ens protegeix contra les formes greus de la COVID-19, però evita que ens contagiem o que contagiem els altres?
Els autors es pregunten si la pèssima gestió de la pandèmia és un tema conjuntural o deriva de la mateixa naturalesa humana que ens fa confiar en un desenllaç feliç, encara que les dades ens suggerisquen el contrari.
La nova soca del coronavirus identificada al Regne Unit es diferencia d'altres per les mutacions que presenta. Ens ho explica la investigadora de FISABIO Alma Bracho.
El tipus de mascareta més eficaç dependrà de per a què les volem utilitzar. Hi ha tres tipus: les autofiltrables o EPI, les quirúrgiques i les higièniques.
Anabel Forte, professora d'Estadística i Investigació Operativa de la Universitat de València, explica per què és difícil fer bones prediccions de la pandèmia.
Anabel Forte, professora d'Estadística i Investigació Operativa de la Universitat de València, analitza la discrepància en les dades sobre la COVID-19 a Espanya.
L'autora constata com les dones han estat invisibles durant la pandèmia de COVID-19 i com s'ha patit un retrocés en la superació dels biaixos de gènere.
José Miguel Soriano, catedràtic de Nutrició i Bromatologia (UV), explica que no hi ha cap suplement per a prevenir el coronavirus tot i que s'haja vist que hi ha pacients que presenten dèficit de vitamina D.
El problema amb la gestió de la COVID-19 als Estats Units ha estat més polític que sanitari. Quan el president d’un país diu que «no sabia» i pensava que «la majoria de la gent no sabia» que la grip mata, què es pot esperar en la seua gestió d’una pandèmia?
Les primeres crítiques a la retòrica de la COVID-19 adverteixen sobre l’ús de metàfores bèl·liques que poden acostar-nos a un sentiment autoritari i nacionalista, evocant la xenofòbia i el racisme.
La majoria de les notícies falses que circulaven per la xarxa de xarxes abans d’aquesta pandèmia eren sobre salut i aquestes notícies arribaven a difondre’s molt més que les reals. Desafortunadament, aquest fenomen s’ha «disparat» amb la crisi mundial per la COVID-19.
A més de l’aïllament protector, l’augment de la capacitat sanitària, una sociabilitat més segura i un estímul econòmic orientat a la salut, haurem de preparar els nostres cors, les nostres mans i les nostres ments per a un esforç per a tornar a filar i reforçar el nostre complex i vital teixit social.
Ens cal repensar molts aspectes de la nostra vida quotidiana, de les nostres escales de valors, de les nostres pràctiques econòmiques i culturals, en fi, de la nostra coexistència amb la resta de la natura i, especialment, del nostre respecte pels animals no humans.