Des de l’arribada de la COVID-19 han abundat tota mena d’informacions. Sense tota aquesta infodèmia potser s’hauria pogut avançar de manera molt més eficient en el control de la pandèmia.

Els autors es pregunten si la pèssima gestió de la pandèmia és un tema conjuntural o deriva de la mateixa naturalesa humana que ens fa confiar en un desenllaç feliç, encara que les dades ens suggerisquen el contrari.

L'autora constata com les dones han estat invisibles durant la pandèmia de COVID-19 i com s'ha patit un retrocés en la superació dels biaixos de gènere.

És útil parlar d'onades en la pandèmia de COVID-19 o potser altres metàfores, com la l'incendi forestal, poden ser més apropiades?

El problema amb la gestió de la COVID-19 als Estats Units ha estat més polític que sanitari. Quan el president d’un país diu que «no sabia» i pensava que «la majoria de la gent no sabia» que la grip mata, què es pot esperar en la seua gestió d’una pandèmia?

Les primeres crítiques a la retòrica de la COVID-19 adverteixen sobre l’ús de metàfores bèl·liques que poden acostar-nos a un sentiment autoritari i nacionalista, evocant la xenofòbia i el racisme.

La majoria de les notícies falses que circulaven per la xarxa de xarxes abans d’aquesta pandèmia eren sobre salut i aquestes notícies arribaven a difondre’s molt més que les reals. Desafortunadament, aquest fenomen s’ha «disparat» amb la crisi mundial per la COVID-19.

A més de l’aïllament protector, l’augment de la capacitat sanitària, una sociabilitat més segura i un estímul econòmic orientat a la salut, haurem de preparar els nostres cors, les nostres mans i les nostres ments per a un esforç per a tornar a filar i reforçar el nostre complex i vital teixit social.

Ens cal repensar molts aspectes de la nostra vida quotidiana, de les nostres escales de valors, de les nostres pràctiques econòmiques i culturals, en fi, de la nostra coexistència amb la resta de la natura i, especialment, del nostre respecte pels animals no humans.