L’Escola Europea de Pensament Lluís Vives inaugura un cicle sobre neurociència al Centre Cultural La Nau de la Universitat de València baix la coordinació dels professors Isabel Fariñas i Federico Pallardó.
L’artista Rafael Armengol conquereix el claustre de la Nau de la Universitat de València amb la instal·lació «El joc del color», en què analitza la descomposició de la llum a través de la pintura.
En aquest número de Mètode Science Studies Journal s’abordarà com el nacionalsocialisme va modelar el desenvolupament científic per a servir als seus interessos ideològics. Recepció d'articles: fins al 15 de desembre del 2018.
El 28 de març de 1939, el vaixell Stanbrook salpava del port d'Alacant carregat de refugiats de la Guerra Civil Espanyola. En aquesta data assenyalada, recuperem el monogràfic Ciència i exili de la revista Mètode de la mà del seu coordinador, Joan Lloret.
El CSIC convoca la vuitena edició del concurs de relats científics Inspiraciència. El termini de presentació està obert fins al pròxim 17 de maig.
Semblen contràries, però en realitat la ciència i la poesia estan estretament relacionades.
Stephen Hawking ha mort hui 14 de març de 2018 a la ciutat de Cambridge (Regne Unit). Les seues contribucions a la física i a la visió de l’univers han estat fonamentals per al desenvolupament de la disciplina.
El nou monogràfic de Mètode, Narrar la salut, exposa les diverses maneres en què la literatura està lligada a la medicina i a la salut.
Amb ocasió de la publicació del número 96 de Mètode, Narrar la salut, parlem amb l’escriptor Julià Guillamon sobre la seua obra Travessar la riera, sorgida a partir d’una experiència mèdica intensa viscuda per ell i la seua parella.
En homenatge a Jorge Wagensberg (1948-2018) publiquem la seua columna més recent a Mètode: «Pot pensar una màquina?». Aquest text correspon al número 96 de la revista: Narrar la salut. Literatura i medicina.
Mileva Maric va ser una destacada matemàtica i la primera dona d'Einstein. Tot i que la seua figura no gaudeix de renom, existeix un enorme debat al voltant del seu paper en els treballs del Premi Nobel de Física.
Reflexions entorn al gènere i la ciència des de l'experiència de les dones que la treballen
Quatre veus de científiques
Dificultats, virtuts i, en definitiva, experiències, del fet de ser dona i dedicar-se a la ciència.
La violència sorgida arran de conflictes ha conduït al fet que moltes societats arrosseguen seqüeles. El paper de les ciències forenses resulta essencial en la reconstrucció dels fets. Aquest número està dedicat a la ciència al servei de la memòria. Recepció d'articles: fins al 15 de setembre del 2018.
El recinte, ubicat al campus de Burjassot, alberga exemplars zoològics, geològics i paleontològics provinents de les 32 col·leccions científiques de la institució.
La presentació del nou número de Mètode destaca els perills de les pseudociències, un tema que afecta nombrosos àmbits i que s'explora amb detall en el volum 95 de la revista.
Segons l'astrofísic i divulgador Javier Armentia, realment no hi ha superllunes. Tal com explica, el terme no és astronòmic, sinó d'astrologia popular. Ho conta a 'Els perquès de Mètode'.
L’artista Aurora Valero exposa la seua obra dedicada al cosmos a l’Institut de Sistemes Espacials de la Universitat de Stuttgart. La idea de la mostra parteix de la seua col·laboració en el número 92 de Mètode, L’univers violent.
Recordem Fernando Sapiña (1967-2018), professor de Química Inorgànica de la Universitat de València i col·laborador de Mètode. En la revista tenia una secció fixa, «La ciència a taula», en la qual aplicava els seus coneixements de química als aliments i processos culinaris.
Els temes plantejats a la monografia Abelles de mel (primavera de 2002) segueixen vigents: alguns dels problemes que s’albiraven fins i tot s’han aguditzat.
«La pseudociència és un subproducte del prestigi de la ciència com a empresa social i com a mitjà d’obtenció de coneixement. El seu caràcter és inherentment negatiu, atés que, per definició, la pseudociència és un frau intel·lectual». Així comença el mononogràfic del número 95 de Mètode, coordinat per Angelo Fasce.
Mara Dierssen, neurobiòloga i divulgadora científica, és una de les investigadores de major reconeixement internacional per la seua recerca en la síndrome de Down. Afirma que tot i que cada vegada sabem més sobre el cervell, encara som lluny de comprendre'l.
La importància de València en l'antiga ruta de la seda ha propiciat l'entrada de la ciutat en el Programa de la Ruta de la Seda de l'Organització Mundial de Turisme, una iniciativa que uneix territoris i projectes d'investigació des del Japó fins a Portugal. Els experts aprofiten l'ocasió per a recordar i fer valdre el patrimoni històric, artístic i paisatgístic valencià.
L'exposició «Frankenstein o el modern Prometeu: Diàlegs entre ciència i literatura» presenta com ambdues disciplines s'han complementat al llarg dels anys a través de l'anàlisi dels debats científics que es plantegen en de l'obra de Mary W. Shelley.
La ciència treballa per a oferir solucions als reptes comportats pel desenvolupament i l'èxit evolutiu de l'espècie humana. La gestió dels recursos o dels residus són alguns d'aquests retpes. Com podem fer front, des de la ciència, a aquestes importants qüestions i a altres lligades al nostre desenvolupament? Recepció d'articles: fins al 15 de maig del 2018.