Amb motiu dels 25 anys de Mètode, Vicenç M. Rosselló recupera La cala encantada, un estudi al voltant de la ciència i cultura de la cala mediterrània, publicat a l’estiu de 2012.
El número d’estiu de Mètode, coordinat per Jordi Agustí, fa una revisió a les incògnites i qüestions encara no resoltes sobre la evolució de la nostra pròpia espècie.
A l'estiu de 2008, la revista Mètode dedicava un número al paisatge. Prop d’una década després, el seu coordinador, Eliseu T. Climent, reflexiona sobre relació actual entre paisatge i societat.
Josep Rubert és l’artífex de la investigació químico-nutricional més completa realitzada sobre la xufa i l’orxata en els últims quinze anys. El contingut nutricional de les orxates naturals les converteix en una llet vegetal interessant més enllà del seu tradicional consum estiuenc.
L'anuari del 2016 se centra en la neurociència, la connexió entre ciència i ideologia, el gènere en la investigació científica i l'astrofísica i la cosmologia del segle XXI.
Per què unes espècies estan en uns llocs determinats i altres a tot arreu? Per què hi ha més diversitat biològica als tròpics? Afectarà l’escalfament global a la biodiversitat de manera distinta a com han actuat canvis climàtics al passat?
Mètode va dedicar el seu número 49 a desxifrar els secrets de l’olivera. El coordinador de L’arbre evitern, Fernando Sapiña, repassa la situació d’aquest cultiu mediterrani al nostre territori.
Ja podeu llegir en la web de Mètode el relat guanyador d'Inspiraciència 2017 en la categoria juvenil català.
El Museu Nacional de Ciència i Tecnologia, a La Corunya, acull l’acte d’entrega dels premis de la setena edició d’Inspiraciència, el concurs de relats d’inspiració científica organitzat pel CSIC.
La Federació d’Associacions d’Editors de Premsa, Revistes i Mitjans Digitals reconeix en la quarta Nit de les Revistes i la Premsa en Català la trajectòria de la revista Mètode.
Lluís Montoliu exposa el potencial de les noves tècniques d'edició genètica en l'Institut d'Investigació Sanitària La Fe
Domingo Pujante recupera el monogràfic Itineràncies de Mètode (primavera 2014) dedicat als processos de desplaçament d'animals i humans a la recerca de la supervivència i el benestar.
La Facultat de Ciències Matemàtiques de la Universitat de València va acollir la presentació del nou número de Mètode. Estudiants, professorat i alguna persona encuriosida es van aplegar al Saló de Graus de la facultat.
Un article del número Dones i ciència ha estat escollit enguany per a l’examen de Llengua catalana i literatura de la selectivitat catalana. La Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià també ha triat un text de Mètode per a la prova de grau superior.
Mars i oceans van ser els protagonistes del monogràfic Estimar la mar, publicat per Mètode a 2005. El seu coordinador Josep Maria Gili repassa els reptes pendents en la protecció del medi marí.
L'objectiu principal del Pla de la diversitat agrària valenciana, presentat l'1 de juny, és garantir la conservació de les varietats locals i la seua divulgació.
Biòloga i doctora en Neurociències per la Universitat de València, actualment participa en una investigació sobre neuroanatomia i comportament sociosexual.
El medi ambient i la biodiversitat han estat temàtiques prioritàries de la revista Mètode al llarg d’aquests 25 anys de difusió de la ciència, alhora que l’atenció a la comunicació ambiental.
El nou número de Mètode, Els problemes del mil·lenni, ha estat coordinat pel matemàtic Sergio Segura de León i pretén aprofundir en els reptes encara per resoldre que enfronten les matemàtiques
L’exposició «El Saler per al poble, ara!», que es podrà veure a La Nau fins al 15 d'octubre, recupera la mobilització ciutadana dels setanta per salvar la Devesa.
Parlem amb Clara Grima, matemàtica i autora del blog Mati y sus mateaventuras, sobre el poder dels números i la seua divulgació.
«La detecció de matèria fosca suposaria un canvi crucial en el model físic de l'univers»
Entrevista a Vicent Quilis
La detecció de matèria fosca suposaria un canvi crucial en el model físic que tenim del nostre univers, perquè seria la corroboració de l’existència de la seua existència.
Conversem amb el neurocientífic José Ramón Alonso sobre la complexitat del cervell i la situació de la recerca de trastorns mentals
El pintor Manuel Sáez presenta «Por las ramas», una mostra de vint-i-quatre quadres que fa un retrat del Jardí Botànic de la Universitat de València.