Mètode publica en format digital Cròniques de l’ADN, recull dels articles escrits pel científic català Pere Puigdomènech al llarg de deu anys en El Periódico.
Aquesta setmana s’ha presentat el primer manifest mundial contra les pseudociències en salut. El divulgador i professor de la UPV José Miguel Mulet opina sobre la notícia.
Selecció de les principals novetats editorials en matèria de divulgació científica que s'han publicat durant setembre i les primeres setmanes d'octubre de 2020.
El Nobel de Química ha premiat Emmanuelle Charpentier i Jennifer A. Doudna pel desenvolupament de les eines d'edició genètica CRISPR-Cas9. Lluís Montoliu analitza el camí recorregut fins a arribar al guardó.
El desenvolupament de vacunes comporta molt de temps, sovint més de quinze anys. La pandèmia de SARS-CoV-2 ha accelerat el procés en un temps rècord. Aquesta cursa, però, no ha fet més que començar. Són moltes les incògnites que ens ofereix el futur pròxim.
L'Acadèmia Sueca ha reconegut amb el Nobel de Física la tasca de Roger Penrose, i de Reinhard Genzel i Andrea Ghez. Què hi ha darrere d'aquest guardó compartit? Quan es va començar a parlar dels forats negres? Ho analitza Manel Perucho.
Fernando Ballesteros opina sobre la troballa de fosfina a Venus i les hipòtesis sobre els possibles indicis de vida en altres planetes.
La monografia editada per la revista Mètode obté el guardó al millor llibre de ciències naturals i aplicades.
L'article mostra, a través de diversos mapes, la distribució geogràfica de la COVID-19 i analitza els factors ambientals que han pogut contribuir a la seua expansió.
La secció del catedràtic d'Astronomia Vicent J. Martínez a la revista Mètode, «Desvelant l’univers», fa vint anys.
Mossèn Reig, que és llarg com un sant Pau, arrossega la cadira de la canalla, la que té les potes més curtes i l’acosta al foc de rogle. S’hi asseu, mig eixarrancat.
La primera vegada que vaig veure en Fernandinho va ser a la presentació del llibre de l’amiga Sara Miralpeix Becher. Després de molt de temps dedicada amb cos i ànima a l'edició de llibres de text, la Miralpeix havia decidit fer un tomb a la seva vida.
Jo soc la Cronista. Que quedi clar des del començament. En aquests temps nostres, si és que nostre arriba a ser res, tot està molt embullat. No hi ha partícula que no sigui penetrada per la confusió. I més encara en aquesta Ciutat incontrolable.
El Géza Ribli ho recorda just llavors i comença a seguir per un passadís llarg aquella noia de jersei negre. Fa uns trenta anys d’aquell matí que després d’arribar al despatx i escoltar una de les frases del Péter Mészarós va pensar que si l’avorriment era una malaltia, ell ja feia temps que la patia.
Mètode publica Cròniques de l’ADN, recopilació dels articles escrits pel científic Pere Puigdomènech al llarg de deu anys en El Periódico de Catalunya.
Ens podem sentir lluny d’algunes malalties com l'ebola, però la globalització del moviment de persones i productes i el canvi climàtic ens hi acosten.
Tenim discussions sobre el turisme a casa nostra. D’una banda, el turisme és un dels pilars de la nostra economia; d’altra, hi ha veïns que se senten molestos pel que consideren un excés.
Ara que s’acaba l’estiu ja no ens preocupen gaire les meduses, però hi ha diverses raons per a continuar-hi pensant.
A partir del dilluns 3 d’agost, els lectors i lectores que visiten la web de Mètode podran llegir cinc relats inèdits escrits per noves «escriptores cienciaferides». Aquest estiu se sumen a aquesta sèrie de relats les visions de Mònica Batet, Carlota Gurt, Jaume C. Pons Alorda, Anna Balbona i Albert Villaró.
El número 106 de Mètode, coordinat per Gonzalo Casino i Montserrat Rabasa, aborda les relacions entre alimentació, societat i salut.
El rol de víctima atribuït dins de la llegenda de la doble hèlix no hauria d’eclipsar les brillants aportacions de Rosalind Franklin, sovint menystingudes en les narracions esquemàtiques de la seua trajectòria científica.
Aquesta nova entrega de l'aparador de Mètode recull propostes de lectura de divulgació científica per a les setmanes d'estiu de 2020.
Malgrat tots els assoliments aconseguits en tan curt termini de temps, és necessari subratllar que l'obtenció d'un fàrmac capaç d'inhibir alguna de les proteases del SARS-CoV-2, o de qualsevol altre agent patogen, és un procés llarg i complex que exigeix la participació de diferents branques de la ciència.