Fem un recorregut per l'agricultura i el territori de la comarca de la Costera de la mà del periodista Toni Cuquerella.
La polèmica de les macrogrànges ha obert un debat polític, però també mediambiental, ja que aquestes contamimen sòls i aigües.
El projecte Blat de la Marina forma part d'un moviment en favor de la recuperació dels blats autòctons, i també dels productes agrícoles tradicionals i de proximitat.
La metgessa i comunicadora sanitària Esther Samper inaugura la seua nova secció «Medtròpolis», on parlarà de qüestions destacades i d’actualitat sobre salut.
En un món en el qual sembla més útil passar desapercebut, molts éssers vius exhibeixen la seua bellesa sense complexos. Obrim convocatòria de recepció d'articles per al monogràfic especial sobre La bellesa en la natura. Data límit d’enviament: 25 de març de 2022.
L'investigadora de FISABIO Alma Bracho i el metge i investigador Salvador Macip analitzen el que sabem fins ara de la variant òmicron del coronavirus.
Francesc Rodríguez s'endinsa pel paratge hivernal per fer una descripció detallada de la natura, banyada de blanca neu.
La COVID-19 ha centrat de nou l'actualitat informativa d'aquest any. A continuació, oferim una selecció d’articles que ens han ajudat a reflexionar sobre la pandèmia.
La Conselleria de Medi Ambient du a terme un projecte per a reintroduir el trencalòs al País Valencià i així recuperar aquesta espècie.
«En termes de llenguatge, s’ha passat de la sostenibilitat a la resiliència»
Entrevista a Ernest García
El sociòleg valencià Ernest García acaba de publicar el llibre Ecología e igualdad. Conversem amb ell sobre els límits del planeta i la transició ecològica que estem obligats a fer.
Salvador Macip ofereix una conferència el pròxim dijous 16 de desembre a les 18 h al Centre Cultural La Nau. En l'acte es presentarà el darrer número de Mètode.
Parlem amb el metge i escriptor Salvador Macip sobre transhumanisme, la seua potencialitat, els seus perills i els problemes ètics que suscita.
Vols guanyar un lot de revistes i llibres de Mètode per a la biblioteca del teu institut? Participa i un dels 20 lots que sortegem pot anar al teu centre.
El Parlament de Catalunya ha aprovat l'avantprojecte de l'anomenada llei de ciència. Un dels primers objectius és augmentar la despesa pública en ciència.
L'exposició «Molècules que ens han canviat la vida» aborda les molècules que han marcat un abans i un després en el desenvolupament científic. En aquest article en fem un repàs.
La Facultat de Magisteri de la Universitat de València du a terme un projecte per a conscienciar sobre el malbaratament alimentari dins el Pla Bon Profit de la Generalitat Valenciana.
El projecte 'Guardian' proposa una ferramenta per a la prevenció d'incendis en què es combinen reg prescrit, tallafocs verds i formació.
Com seran els humans del futur? El monogràfic reflexiona sobre la ciència que ens permetrà plantejar-nos nuevos reptes en la nostra evolució.
L'investigador de l'Institut de Biologia Evolutiva, Carles Lalueza, ens parla de les últimes recerques d'homínids arcaics i explica com s'estudien els sediments antics per extraure informació genètica.
La desinformació científica i sanitària ha estat molt present durant la pandèmia de COVID-19. Diversos experts en comunicació van reflexionar sobre els motius i les possibles solucions al congrés «Disidencia y comunicación: Voces y discursos en la era de los hechos alternativos».
La revista Mètode ha estat guardonada en la categoria de Comunicació científica dels Premis Nacionals de Recerca, atorgats per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació i la Generalitat de Catalunya.
L'escalfament de l'Àrtic es produeix a una velocitat tres vegades superior que a la resta del planeta. El desgel del pol Nord és una bomba climàtica que, a més, s'ha convertit en una oportunitat de negoci per al capital fòssil i la mineria.
La revista Mètode ha sigut guardonada a la categoria de Comunicació científica al Premi Naciona de Recerca 2020, atorgats per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació i la Generalitat de Catalunya.
Les persones que es van contagiar del virus de la pòlio durant el franquisme lluiten per visibilitzar les seqüeles tardanes de la patologia, l'anomenada síndrome postpòlio.