Per fi la humanitat havia aconseguit dominar l'acceleració de naus petites a velocitats properes a la de la llum i es planejava una visita a les estreles de la contornada del Sol. La primera nau seria tripulada per una sola persona, escollida a després d'un dur procés de selecció entre moltes de candidates. Gent esforçada i auto-superada. La premsa 3.0 en parlava. La Història de la Ciència en parlaria. Amb certesa. Es tractava del primer viatge interestel·lar de l'espècie.
La construcció de la nau i les despeses del projecte anaven a càrrec d'un magnat amb una empresa de llançament de coets cap a distints planetes (també alguns dissenyats per caure al nostre propi planeta i fer esclatar persones enemigues) i explotació de recursos minerals al Sistema Solar. El seu nom era Eland Trusk. L'astronauta, escollit després d'un dur procés de selecció entre moltes persones candidates, gent esforçada i auto-superada, es deia John Trusk. N'era el fill, clar.
El John va ser llençat des d'una plataforma en òrbita terrestre i accelerat lentament, per no despentinar-lo, a una moderada velocitat relativista que li permetria arribar-hi en un temps aproximat d'un parell de dies. Un cap de setmana. A la Terra, però, haurien passat quatre anys en el moment en què ell frenara la nau per fer-hi una ullada. I allà que va anar, content i feliç de poder emparellar-se amb dones joves en tornar, ufà d'èxit i glòria eterna.
La tornada passava per una estrictament necessària empenta gravitatòria de l'estrela en qüestió i l'ajuda inestimable del combustible per tornar a apropar-se a la velocitat de la llum.
En passar-li les 48 hores del rellotge, va activar el fre de la nau per reduir la velocitat gradualment a pocs centenars de quilòmetres per segon. L'esfera celeste, que abans veia concentrada en una zona limitada del seu camp de visió, ara prenia possessió novament dels quatre pi radians corresponents.
Allà on s'havia aturat havia d'estar el sistema planetari que seria el primer a sobrevolar. Tanmateix, no hi va veure res. Tot estava fosc i les llums visibles de les estrelles més properes estaven molt, massa lluny.
