El camins que fa l’aigua, des d’un riu o una font fins els camps regats, estan jalonats per artefactes i fites arquitectòniques pensades, bastides i reconstruïdes per successives generacions.
L’abandonament i transformació de cultius no sembla una pràctica aïllada si s’analitza a fons la història del territori valencià. Les diferents civilitzacions han modificat l’entorn agrari de les planes litorals segons les seues necessitats, han beneficiat en cada moment una sèrie d’espècies animals i vegetals...
Durant segles, els llauradors han viscut de la terra d’horta o de la terra de secà, dos mons complementaris. La terra de reg –sempre ha gaudit d’una gran estima entre els valencians– conforma agrosistemes productius de molt variades dimensions i no sempre litorals.
No fa massa temps, Roland Courtot —un geògraf de la Université de Provence i amic de la nostra universitat— reflexionava sobre la dinàmica social i espacial de l’horta de València dels darrers anys i constatava una situació crítica.
Els records són la vida, si no, que li ho pregunten als habitants de Macondo, el poble inventat per García Márquez, quan una epidèmia de desmemòria els va obligar a posar inscripcions a totes les coses per a no oblidar-ne el nom ni per a què servien.
La cosmologia moderna va nàixer el 1917, quan Albert Einstein va utilitzar la seua teoria de la relativitat general –acabada de crear–, la teoria de l’espai, el temps i la gravitació, per a descriure l’univers.
Amb independència que és una mica despersonalitzador trobar-nos denominacions d’institucions en forma de sigles (encara que el nostre institut podria tenir la d’ICBIBE), el fet és que el que ens va moure al grup encarregat d’elaborar el projecte científic de l’Institut a denominar-lo Cavanilles va ser la recuperació de certes senyes d’identitat.
La gran acollida d’El florido pensil i de les corresponents seqüeles pròpies de tot l’èxit editorial –encarnades en aquest cas en formes diferents d’enciclopèdies escolars caducades– ens ha fet tornar la mirada cap a un instrument que, tal volta per quotidià, no tenim costum de manejar amb la precaució que es mereix: el llibre de text.
Cinc Segles de la Universitat. John Maddox qüestiona la política científica de la UE i proposa reforçar la investigació bàsica en les universitats. Presa de possessió com a director de l’Institut d’Estudis Històrics de Londres. David Cannadine denuncia el declivi de les universitats d’Oxford i Cambridge.
Els prop de vint-i-dos anys que el gal·lès Sir John Maddox ha exercit com a director científic de la publicació Nature, la revista per la qual circula, es debat i s’analitza la informació i la investigació de major excel·lència i actualitat mundial, autoritzen aquest físic a gosar explicar El que queda per descobrir.
Considerada des d’una perspectiva de conjunt, la investigació científica en la Universitat de València té una dimensió ben àmplia tant pel que fa a la qualitat com a l’extensió a una gran part de les branques del saber.
L’objectiu de Mètode és divulgar la investigació científica de la Universitat, i, en aquest sentit, hi volem donar entrada a tots aquells investigadors el treball dels quals estiga d’alguna manera vinculat amb les ciències de la naturalesa.
«Els valors de la punta» recull divuit articles o arguments contraris al projecte de construir la programada zona d'activitats logístiques (ZAL) del Port de València.
«Historia de la química» constitueix una de les millors aportacions a aquesta tasca de síntesi actualitzada de les investigacions realitzades en les darreres dècades en diferents camps de la història de la química.
«Atlas del firmamento» és una obligada consulta tant per a l'aficionat i estudiós de l'astronomia com per a qui s'aproxima per primera vegada a aquesta ciència i afició tan popular en la nostra època.
«Ideas para la imaginación impura» conté cinquanta-tres reflexions, obtingudes de centenars de situacions distintes en què s'ha trobat Wagensberg quan viatjava arreu del món per visitar museus, descobrir altres autors o presenciar debats o converses.
En «Història del pensament biològic», els autors ens transmeten la curiositat pels antecessors, el seu coneixement i les seues interpretacions.
«Characters and Blocks of Finite Groups» aprofundeix en la teoria ordinària de caràcters, proposant un mètode eficaç per a l'estudi dels grups finits i una elaborada teoria algebràica.
«Història del pensament biològic» estudia el naixement de les idees biològiques, i com aquestes varen servir de substrat necessari per a la germinació de noves hipòtesis i disciplines.
Del miler llarg de títols que nodreixen el fons editorial de les Publicacions de la Universitat de València, una bona part és constituït per llibres de caràcter científic i tècnic. Un camp que es vol potenciar cada vegada més.
L’astrònom i l’observatori poden esdevenir els protagonistes de poemes. Els tres Reis d’Orient en són els campions: en la seva evocació no falta mai una estrella, més encara, no hi falta el coratge d’haver-se pres seriosament una estrella fins al punt d’haver anat seguint el seu camí vers l’inconegut.
Els valencians tendim a viure mentalment allunyats del mar, encara que geogràficament el tinguem tan a prop i encara que siga tan important per a la nostra economia turística.
El coneixement de les bases moleculars i cel·lulars de la hiperacumulació permetrà dissenyar per enginyeria genètica plantes acumuladores de metalls, interessants per desenvolupar mètodes alternatius de descontaminació de sòls.
«Comprendre l'univers és una qüestió de sensibilitat i d'estratègia d'observació»
Entrevista a Rafael Rebolo
Entrevista amb Rafael Rebolo, professor d’investigació del CSIC i coordinador de l’àrea d’Investigació de l’Institut d'Astrofísica de Canàries.