En l’àmbit de les ciències humanes, i en els últims trenta anys, s’ha anat obrint pas lentament, però de manera ferma, una nova disciplina que s’ha anomenat humanitats digitals. De
Quan pensem en el paper que ha tingut la química des de fa segles en el desenvolupament de la societat, així com en l’evolució de la indústria, en els esdeveniments
Ángela Bassano, artista col·laboradora del número 121 de la Mètode, genera una pintura expandida que reinventa el sentit contemporani de la bellesa.
El realisme que apreciem en l’animació de pel·lícules o videojocs es basa en recursos sofisticats basats en la mecànica teòrica i resolent en temps real les equacions físiques del moviment.
La trajectòria de José Antonio Orts resulta única per motes raons. Els seus processos d’investigació el condueixen cap a una forma d’art solidària amb la pràctica de la ciència.
Aquest article reflexiona sobre la ciència recreativa a l’aire lliure i les seves relacions amb l’ensenyament, la divulgació científica, el col·leccionisme o el turisme geològic.
La química recreativa permet visualitzar i participar en experiències pràctiques no sempre fàcilment accessibles, però és important que el fet lúdic no faça ombra sobre els coneixements i raonaments científics que es volen transmetre.
Una manera de fomentar l’interès per la física és posar les persones en contacte amb experiències que estimulen la seua curiositat i les induïsquen a buscar l’explicació dels fenòmens.
La «cooperativa d’ensenyament» va ser una experiència ideada en 1907 per Marie Curie en la qual ella i altres col·legues de la Sorbona impartirien classes de ciències als seus fills.
Actualment, la ciutadania interessada en temes científics té al seu abast nombroses vies per a accedir-hi, des dels formats clàssics dels llibres i les revistes de divulgació, passant per programes televisius o radiofònics, fins a les plataformes i xarxes de la internet social.
La pressió contra el furtivisme ha augmentat, però l’estat actual de les dues espècies de goril·les (Gorilla gorilla i G. beringei) continua en perill crític. Ara més que mai, el futur dels goril·les depèn de nosaltres.
La història real de com i per què té ratlles la zebra és un enigma evolutiu que ha desafiat etòlegs i biòlegs evolutius des de fa més de cent anys.
Cal tenir un mínim de coneixement científic per escriure ciència-ficció? Els viatges en el temps són ciència-ficció o fantasia? Si hi ha una cosa que sé sobre la ciència-ficció és que té una comunitat lectora militant, molt més que altres gèneres.
El riu és el resultat d’un procés de construcció cultural, com apunten els autors d'aquest llibre. Una peça clau d’aquesta història és el nom del riu, que no va ser únic fins al segle XIX. Abans cada tram rebia un nom diferent.
Vida o port és una esmena a la totalitat d'un projecte obsolet, que s’entesta a hipotecar el futur malgrat les advertències del present. El llibre ens ofereix una radiografia de tots els sectors implicats.
Nikolai Ivànovitx Vavílov (1887-1943) va ser un dels grans genetistes del primer terç del segle XX i, per dissort, li va tocar viure els anys més dramàtics d’aquell segle. L'estiu de 1927 va visitar Espanya.
El llibre s’adreça a qualsevol lector interessat a comprendre les lleis i els mecanismes per mitjà dels quals es transmet la informació genètica en els éssers vius. Divulgació en estat pur.
El llibre és un elogi de l’abstracció, una col·lecció de dreceres matemàtiques, punts clau en la història del desenvolupament científic i tecnològic humà, que es mostren com reptes intel·lectuals en un joc de proves que nuga el passat, el present i la vida quotidiana.
El llibre destaca el paper de les farmàcies en l'atenció sanitària actual, però també s'aborda –des d'una perspectiva crítica- el model de negoci i els tipus de productes que s'hi venen en aquests establiments.