Diverses empreses promocionen amb entusiasme la criopreservació de cossos humans per a reanimar al futur, sense explicar les barreres que impedeixen que el seu objectiu es complisca.
El model del mosaic fluid de Singer i Nicolson va ser el primer que va explicar algunes de les característiques més importants de les membranes biològiques. Com han evolucionat aquests coneixements en cinc dècades?
JARR, amb El fil, evoca la finalitat reconstituent de l’art en temps de crisi, emergències i reptes científics.
El filòsof, antropòleg i sociòleg francès Bruno Latour ha mort aquest 9 d’octubre de 2022. Latour va proposar una nova forma de pensar el coneixement científic com a resultat d’una xarxa complexa d’interaccions entre diversos agents igualment rellevants.
L’escalfament global alimenta luxuriosament els desitjos i propostes dels qui veuen, com en un miratge, l’energia nuclear com una possible solució.
La verola del simi ja es va identificar al Congo en 1970. Hem d'invertir més en prevenció si no volem cometre el mateix error enfront de les epidèmies.
Educar per al col·lapse és una denúncia de com la societat en què vivim sacrifica la vida als beneficis comercials.
Enfermas recupera una història que destaca el paper de les dones en la medicina i exposa els abusos i males pràctiques que aquestes, en ocasions, han patit.
Genes de colores conta i documenta una història, la del coneixement de les bases genètiques dels colors en els animals.
Privacidad es poder alerta dels perills de facilitar les nostres dades a les grans empreses tecnològiques.
El pensamiento conspiranoico tracta de comprendre com es generen i per què es propaguen les teories de la conspiració.
Los derechos de los simios mostra com la idea de la personalitat jurídica dels grans simis ha passat de ser considerada com una cosa ridícula, a interessar tribunals de diversos països.
Drogas, fármacos y venenos ens il·lustra sobre la història diverses substàncies i trenca la falsa dicotomia entre allò natural i allò sintètic.
«Europa està en perill de perdre tota una generació d’investigadors científics»
Entrevista a Jean-Pierre Bourguignon
El matemàtic i expresident de l’European Research Council aborda els reptes de la recerca científica a Europa.
Moltes deixalles plàstiques es van fracturant fins esdevenir micro o nanopartícules, els microplàstics, ingeribles pels organismes marins.
Fugir de les tenebres defensa que per a comprendre la ciència cal preguntar-se com es fa, com no s’ha de fer, qui la fa, i per què es fa.
L’obra té un interès que transcendeix les papallones perquè, a través seu, reflexiona sobre les relacions de l’ésser humà amb la natura.
La biodiversitat contribueix a millorar la salut humana. Aporta benestar i redueix els riscos d'infeccions d'origen animal o pel canvi climàtic.
La pandèmia va suposar un canvi radical en l’agenda mediàtica i va desplaçar altres temes com la crisi climàtica
L'autor proposa educar en el decreixement els més joves i que el futur estil de vida no passe per un consum impossible d'assolir i desmesurat.
La pel·lícula No mires arriba planteja alguns reptes que permeten reflexionar sobre la idea de colonitzar altres planetes.
El concepte d’una sola salut (One Health, com es coneix en anglès) remet a la connexió entre el benestar humà, el dels animals i el dels ecosistemes en què ens desenvolupem.
[caption id="attachment_128557" align="alignleft" width="500"] National Library of Medicine[/caption] Johann (Gregor) Mendel (1822) tenia dues germanes, Veronika i Theresia. Tot i ser llest i capacitat, els seus pares no van poder pagar-li
