Quatre estacions per a Cavanilles

Foto: M. Lorenzo

    L’Any Cavanilles, que commemora els dos-cents anys de la desaparició de l’eminent botànic valencià, continua ampliant l’agenda cultural de la nostra comunitat. En la seua inauguració, al maig d’enguany, el Jardí Botànic de València, la Conselleria de Territori i Habitatge i la Reial Societat Econòmica d’Amics del País, adquiriren un compromís comú: homenatjar l’important científic valencià. Des d’aleshores molts han estat els esforços en aquest sentit per portar a terme activitats i esdeveniments que donen a conèixer tant la seua vida a l’interior de l’Espanya del segle XVIII i del París de la il·lustració com la seua obra d’investigació botànica. Al Jardí Botànic ja s’han desenvolupat dues destacades iniciatives per encetar aquest any commemoratiu. D’una banda trobem el cicle d’excursions “A la recerca de les passes de Cavanilles” una activitat centrada en recorreguts botànics caminant pels llocs que al seu dia també trepitjà el científic. Cavanilles, de qui és ben sabut que destacà per les seues exhaustives obres d’estudi, algunes d’elles basades en els nombrosos treballs d’observació i classificació de les plantes de la nostra terra que va fer, quedà meravellat de la nostra riquesa botànica. La proposta, doncs, ens ofereix la possibilitat de gaudir, dos segles després, de la vegetació que l’encisà i el portà a realitzar un dels seus estudis més intensius.

    Tot i això, per aprofundir encara més en el personatge que ens ocupa, es creà el cicle de conferències “L’herència de Cavanilles”. Durant l’abril i maig es donaren cita experts i estudiosos del botànic per tal que ens ajudaren a acostar-nos-hi des de diferents punts de vista. Es tractà l’Europa en què visqué, la ciència que desenvolupà, la il·lustració que l’envoltà i fins i tot el jardí botànic que dirigí. Tot i que en origen el cicle pretenia assolir un to divulgatiu, tal i com anaren succeint les ponències anà adquirint un interessant tarannà de debat i discussió. La personalitat del científic, així com les seues actuacions i objectius, foren analitzades i contrastades des de diferents perspectives i van deixar lloc a la participació activa i a la interpretació lliure.

Una bona mostra del caire heterogeni de les conferències la trobem en dues interessants participacions del cicle. D’una banda, el biògraf de Cavanilles, Antonio González Bueno, defensà en tot moment la participació del científic en la il·lustració francesa i la seua tasca divulgativa en la ponència “Cavanilles passió per la ciència”. D’una altra, en la xarrada “Cavanilles precursor dels estudis geobotànics a Europa”, Manuel Costa, vicerector de política científica de la Universitat de València, considerà el naturalista més investigador que no divulgador i el va descriure com un home “pròxim al poder”. Si més no, la pacífica polèmica estava servida. 

Eva Pastor. Jardí Botànic de la UV.
© Mètode 43, Tardor (Octubre) 2004.

 

L’any Cavanilles va permetre debatre diferents vessants de l’obra del naturalista valencià, amb atractives conferències que van suscitar debats entre el públic.
En les fotografies, de dalt a baix, els conferenciants: Vernon H. Heywood, Manuel Costa, Antonio González Bueno, Mª Teresa Tellería, Martí Domínguez i Josep Lluís Barona.
Fotos: M. Lorenzo


Quatre estacions per a Cavanilles

© Mètode 2013 - 43. Envelliment - Tardor 2004

Jardí Botànic de la Universitat de València.