El puput, ocell estival, comença a hivernar en comarques d’interior, allà on mai no s’havia vist en els mesos més freds de l’any.© P. CantóResulta difícil

We must make no mistake; we are seeing one of the greatest convolutions of the world’s flora and fauna C. S. Elton

Dibuix: P. Cantó    Li hem dit de tots colors. Ha aparegut de darrere d’un arbre en els contes dels xiquets, on és l’astúcia amb quatre potes,

  [caption id="attachment_11282" align="alignleft" width="300"] Amb l’aliment garantit, aquests animalons realment petits poden encarar les nevades dels hiverns pirinecs i de l’Europa més glaçada. Dibuix: Pep Cantó[/caption] No podem dir que siguen

“Now, here, you see, it takes all the running you can do to keep in the same place”. Lewis Carroll, Through the Looking Glass Els apassionats dels xafecs de finals d’estiu i

Ho diu la veu popular: “pel Nadal un pas de pardal, per sant Antoni un pas de dimoni”, així deu ser cert. Aviat el bosc i la màquia se’ns vestiran

Les limitacions de la vista humana son elevades, però, i les dels ocells? Aquestos utilitzen els reflexos ultraviolats, fins i tot per a comunicar-se.

Potser us evoque una imatge ja obsoleta, però no fa gaires anys els xiquets de molts pobles valencians corrien tot xisclant: “Una ratapenada!” mentre es tapaven els ulls amb les

Cap de les herbes que entapissaven el terra, cap de les branques que sorgien dels arbrissons, no s’arrossegava,

Ja ens ho deien a escola: una illa és una porció de terra envoltada d’aigua per

    Molt o poc tothom ha vist els vaixells que s’acosten a port després d’una jornada feinera

La conca mediterrània és un veritable receptor d’avifauna durant els mesos de tardor i hivern. Entre els ocells de tot el nord d’Europa que passen aquests

Ho veiem a la televisió i ho escoltem a la ràdio. Els diaris ens en parlen, cada dia s’extingeixen espècies en aquest

© Carles Santana A la vall de Lavansa i altres llocs de l’Alt Urgell la figura de la trementinaire roman ben present a

© Carles Santana     És sols lo començament lo que prenies per terme. L'univers és infinit, pertot acaba i comença, i ençà, enllà,

«No n’hi ha prou de fer una bona gestió dels recursos d’unitats tancades en elles mateixes, la interconnexió, allò que s’ha anomenat els corredors biològics, representa un paper molt important

Permeteu-me una presentació: els secans de Ponent. Al voltant de la plana de Lleida, sobre un paisatge gairebé pla, ondulat en di­ríem, hi ha les darreres terres pseudoestèpiques de casa

Il·lustració: Antoni Llobet El darrer vell marí de casa nostra va ser abatut a cala Tuent (al nord de l’illa de Mallorca) a trets

Són acolorits i cridaners. Incapaços de passar desapercebuts. Només cal tenir l’orella una mica avesada per detectar-los des del començament de la primavera, quan ens sobrevolen en estols que arriben

«Mira si és mart o geneta», diuen els pagesos a Eivissa quan es vol treure l’entrellat d’algun afer. Curiosa dita per a una illa

L’Enric cuida un ramat d’ovelles al petit po­ble de la Tor­re de Tamúrcia, a la banda de la Noguera Pallaresa que queda al Pallars Jussà. Ja fa anys que les

Als Pirineus comencen i acaben algunes coses i, entre altres, ha estat històricament el punt de frec de les tradicions

© C. Santana Vàrem arribar a Tamri un migdia d’abril. L’objectiu era fotografiar una de les espècies més amenaçades d’ocells del

Entre els milers d’espècies d’insectes amb què convivim n’hi ha que ens preocupen en especial. I, en general, quan als humans ens preocupa una espècie animal vol dir que en traiem profit econòmic o bé que amenaça els nostres interessos. Cosa ben lògica, d’altra banda.