La Universitat és, en essència, tradició i modernitat. Això la fa dipòsit de coneixement i de mètodes d’estudi i anàlisi, però també demana una posició capdavantera de la institució i els seus membres en l’adaptació als canvis científics, docents i de l’entorn.

Primavera del 2000. La universitat ha irromput amb una certa empenta en els mitjans. Encara que solament atenguera a la nova lògica que s’obre després de les eleccions del 12 de març, el propòsit de recuperar el fil del discurs –benvingut siga l’Informe Bricall– ja