Poques estratègies de millora del sistema d’investigació desperten més unanimitat que aconseguir el retorn dels investigadors que tenim escampats pel món, però una anàlisi més profunda posa en evidència les contradiccions existents.
«Hem de mostrar i demostrar el paper cada vegada més important que s'ha encarregat a la universitat i els èxits que es van obtenint»
La investigació de qualitat és, i continuarà sent, un dels senyals d’identitat de la Universitat de València. Però, a més, tenim el convenciment que la difusió i la divulgació contribueixen a aprofundir en l’intercanvi de sabers i idees, base de la societat del coneixement.
Sens dubte, aconseguir una societat basada en el coneixement és un repte que competeix molts actors, i la universitat n’és un que representa un paper fonamental. La ciència canvia el món, però també el món en el seu sentit més ampli pot canviar la ciència.
Un article del número Dones i ciència ha estat escollit enguany per a l’examen de Llengua catalana i literatura de la selectivitat catalana. La Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià també ha triat un text de Mètode per a la prova de grau superior.
Les dones parteixen essent majoria en la universitat, però són progressivament avançades pels seus companys, fins que acaben essent una minoria invisible en les categories més altes.
Creieu que estic sent superficial insinuant que per als universitaris anar a classe no és tan important? Gens ni mica. El món ha canviat, i la universitat també ho ha de fer.
Quan entrevistem la nova rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), al campus hi ha convocada una vaga d’estudiants. Les protestes per la imminent implantació del procés de Bolonya són el centre d’atenció d’Ana Ripoll, que s’ha incorporat al càrrec (desembre del 2008) enmig del conflicte.
La Universitat és, en essència, tradició i modernitat. Això la fa dipòsit de coneixement i de mètodes d’estudi i anàlisi, però també demana una posició capdavantera de la institució i els seus membres en l’adaptació als canvis científics, docents i de l’entorn.
Primavera del 2000. La universitat ha irromput amb una certa empenta en els mitjans. Encara que solament atenguera a la nova lògica que s’obre després de les eleccions del 12 de març, el propòsit de recuperar el fil del discurs –benvingut siga l’Informe Bricall– ja